El Sindicat de Cervera i de Sant Guim de Freixenet

La política que va dur a terme la Mancomunitat catalana (creada fa cent anys), que intentava afavorir, sobretot amb crèdits a molt baix interès, les condicions dels pagesos de secà de la Catalunya interior va ser decisòria en l’origen de les cooperatives.

Aquesta administració va voler establir uns preus taxats amb la finalitat que no s’apugessin els articles de primera necessitat, especialment els agrícoles, però com que al camps els costos de la maquinària, els adobs i els jornals havien augmentat molt, es feia necessària la protecció econòmica dels pagesos.

La Mancomunitat, doncs, afavoria l’organització de cooperatives agrícoles amb la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, que concedia crèdits amb interessos molt baixos per poder construir obres industrials agràries que no excedissin el 50% del valor del immoble o de les màquines i grans aparells; però a més, va connectar amb l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet perquè fos el tècnic que dirigís, oficialment i a costa d’aquesta institució, el Servei de Construccions Agràries, decisió que va ser desestimada l’any 1918, quan va determinar que fossin els mateixos sindicats agrícoles qui sol•licitessin els seus serveis.

En aquest context es crea el Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca. La seva construcció va marcar el començament d’una evolució i d’una expansió industrial mantenint, però , l’esperit eminentment agrícola de la comarca de la Segarra, anomenada en moltes ocasions "el graner de Catalunya”.

El Sindicat fou fundat el 1918 per iniciativa d’un grup de pagesos que decidiren unir esforços i amb la idea que tot el valor afegit dels productes del camp havia de repercutir al propi productor, des de millorar la seva pròpia llavor de cereal a fer farina, vendre el pa; fabricar el pinso i transformar-lo en carn, ous, cervesa… i tots aquests productes arribarien directament al consumidor. A més com que massa maquinària al camp era un cost molt elevat per a la producció, la creació d’un taller propi i utilització de maquinària en comú era una fita a assolir.

El Sindicat reunia els pagesos de 121 pobles de la comarca i de comarques confrontants.

Els accionistes del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca no havien demanat cap préstec per a l’edificació de les seves dependències, però si la direcció d’obra de Cèsar Martinell, qui diu que en el cas de Cervera, a pesar que en un principi ell havia pensat en un edifici molt sobri, els socis van insistir en què tingués una evident bellesa externa, de manera que li van demanar que posés en la part més alta de la torre un focus lumínic que es fes visible des de tots els pobles que tinguessin persones associades a la cooperativa.

Martinell es fa càrrec del disseny, i no tan sols de la part externa de les seves construccions, sinó de tot el conjunt interior a fi que pogués contenir amb comoditat la maquinària elaboradora i els diferents dipòsits, i que fos fàcil el moviment dels treballadors. 

Es posa en contacte amb la gent del país per captar les necessitats i diferents característiques de la comarca i les seves preferències, ja que gairebé tots els edificis rurals implicaven obres de grans dimensions i sabia que estaven destinades a convertir-se en un punt de referència de les seves terres.

Valorava moltíssim el sentiment estètic dels pagesos, ja que deia que estaven acostumats a estimar el seu treball amb la terra. I que arreglaven la vinya i els arbres fruiters de forma molt artística, i era lògic que la satisfacció que els produïa la visió dels seus camps tan ben conreats també els comportés una emoció que, més enllà de la contemplació utilitària, era també un sentiment estètic.

A més, es diu que l’arquitecte havia quedat tan impactat per la silueta de la capital de la Segarra que va exclamar: “Cervera té la torre de la fe (referint-se al campanar de la parròquia de Santa Maria) i les de la ciència (atribuïdes als campanars de la Universitat), i jo faré la torre del treball”. En efecte, l’únic edifici agrícola seu on domina l’estructura vertical d’una manera tan específica és el Sindicat de Cervera.

Conscient de l’obra cívica que podia fer la cooperativa, va dissenyar també un gran local social que malauradament mai es va dur a terme per problemes de finançament.

Absolutament relacionat amb Cervera es construeix un magatzem al costat de l’estació del tren de Sant Guim de Freixenet per tal de facilitar el transport dels cereals d’aquesta part de la comarca.

 

Font: Guia Històrica de Cervera i revista Segarra Actualitat

Imatges: Mariajosep Jové