Els pous de gel

Els pous de gel il·lustren una de les indústries més importants a Catalunya, una indústria que funcionava gràcies al sacrifici de gent, especialment pagesos, que suportaven temperatures extremadament baixes perquè tot l'any es pogués gaudir del benefici del fred. 

Malgrat que l’existència dels pous de gel ja està documentada durant el segon mil·lenni aC entre els pobles del Pròxim Orient i a través de grecs i romans arribaren a la Mediterrània, és entre els segles XV i XVIII quan es generalitza la seva construcció en diferents indrets del nostre país.

Fins al segle XVI, el gel, era considerat un article de luxe que consumien les classes benestants, però la seva generalització va permetre conservar aliments que fins llavors no eren coneguts, obrint un nou ventall de possibilitats gastronòmiques i de millora de la dieta en general. Com a medicament va ser utilitzat per baixar la febre, tallar hemorràgies i com antiinflamatori.

De pous de gel, anomenats també pous de neu o de glaç, se’n troben per tota la geografia catalana i a la Segarra destaquen els de Guissona, Torà i Cervera. La majoria segueixen un mateix esquema constructiu: són espais circulars de grans dimensions, amb parets verticals fetes amb carreus de pedra que es van tancant a la part superior en forma de volta, al vèrtex de la qual hi havia una obertura que es tancava amb una llosa de pedra.

Existien dues menes d’indústries; la de la neu i la del gel. Pel gel normalment s’utilitzava aigua de pluja que es recollia en petites basses de poca fondària que hi havia prop d’un pou, o bé s’omplien artificialment perquè en nits de molt fred aquesta es gelés. El gel es tallava a capes més o menys grans  traslladant-les amb carros, o a pes, i s’introduïen dins el pou per una obertura lateral i s’alternaven capes de gel i palla, ben atapeïdes i premsades a fi que es conservessin fins a l’hivern següent. Quan hi havia grans nevades també s’aprofitava la neu, que era premsada dins del pou fins a convertir-la en gel i es conservava igual, alternant capes de neu premsada amb capes de palla o branques. 

La producció de gel per a la conservació d’aliments o amb finalitats terapèutiques era una indústria ben organitzada i remunerada que perdurà fins a mitjans del segle XX quan aparegueren els primers frigorífics, malgrat que des de finals del segle XIX les ciutats s’anaren proveint de fàbriques de gel.

Per als municipis aquesta petita indústria formava part de la seva font de finançament. L’Ajuntament o Consell Municipal arrendava cada any la venda del gel i la neu i en fixava el preu i l’indret on s’havia de vendre. En les poblacions on hi havia pou de gel, ningú no podia vendre gel si no procedia del pou comunal i el Consell Municipal o Ajuntament rebia una quantitat de diners per cada lliura de gel venut.

Amb els anys, la recollida i l’administració de la neu i el glaç prengueren una reglamentació minuciosa. En el repartiment eren preferits aquells qui havien pres part a portar neu al pou. La venda no podia iniciar-se abans que el Consell Municipal ho acordés, s’acordava un horari per rebre el gel… 

Pou de gel de Guissona

El pou de gel de Guissona es troba soterrat a la carena de la serra de Rubiol, lloc de terra argilosa i rica en aigua, com tot el terme de Guissona, passades les restes de la capella de Sant Romà. 

Es tracta d’un espai circular de 6,90 metres de diàmetre i 7,30 metres d’alçada, amb parets laterals rectes construïdes amb grans carreus de pedra que es van tancant en forma de cúpula a la part superior, on hi ha una obertura dita zenital, per on es treia el gel. Amb tot probabilitat aquesta obertura devia estar coberta amb una llosa, però actualment hi ha una reixa de ferro. Al lateral trobem una altra obertura que era per on s’introduïen les  capes de gel o bé neu. 

Pou de gel de Torà

Emmarcat en l’arquitectura pròpia d’aquest tipus de construccions, es troba excavat a terra, davant de la Creu de Sant Ramon, a la plaça de la Creu, i presenta. Com la majoria, una planta circular (uns 6 metres de diàmetre) amb les parets verticals fins a l’arrancada de la volta, en forma de cúpula més aviat rebaixada. L’obertura superior tenia com a finalitat de permetre l’accés i l’extracció de blocs de gel mitjançat una politja i, a la vegada, l’accés del personal que hi treballava.

Al costat de l’obertura superior, en documentem una altra la qual ve precedida per un corredor o galeria amb sortida a l’exterior. La seva finalitat ve justificada per la necessitat de facilitar l’accessibilitat i assegurar un aïllament tèrmic molt més gran.

A Torà hi havia el lloc nomenat gelador, localitzat vora la riera de Llanera al seu pas per la població, consistia en una renglera de bassetes o clotets oberts que, en caure la tarda dels dies més freds d’hivern, s’omplien d’aigua perquè es glacés durant la nit i, convertida en gel, es portava al pou on es guardava. 

Pou de gel de Cervera

Al començament del segle XV, mentre s’estava treballant en la construcció de l’església parroquial, es va construir una cisterna destinada a recollir les aigües de les teulades de l’església, de la Paeria i de les cases que hi eren veïnes. Aquesta cisterna, tota ella de pedra picada, havia d’un bocatge ben treballat, i tothom en podria pouar aigua.

Molt temps després, a la fi del segle XVI, aquesta cisterna va ser englobada dins d’una gran volta que ocupa tota la placeta de davant de l’església, amb una altura considerable, destinada a guardar la neu de l’hivern, per tal de poder-ne disposar a l’estiu. Aleshores l’ampit exterior de la cisterna va desaparèixer i fou substituït per una finestra del soterrani de la Paeria, amb corriola i galleda, justament a l’indret on hi havia la presó i, fins a la fi del segle XVII, aquest pou de gel acomplí el seu servei ciutadà. Va ser molt actiu durant el temps de la Universitat.

A més del pou comunal, a Cervera, hi trobem pous de gel particulars en molins i masies.

Durant el segle XVIII, en temps de secada, Cervera es proveïa de glaç de Bellmunt i fins i tot n’arribava de Sant Llorenç de Morunys.

Font:

DURAN i SANPERE, A; Llibre de Cervera

VVAA, Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Torà;       VVAA;  Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Guissona.

Fotos: www.guissona.cat, casaldestiuiesso.blogspot.com, fontsaigua.wordpress.com, www.geocacing.com, www.viladetora.net, www.poblesdecatalunya.cat,  Mariajosep Jové Tarruell