Quaranta dies i quaranta nits

Els licors de la Segarra

Acompanyats de mites i llegendes, els licors de la Segarra, simbolitzen territori, tradició i gastronomia. Són fills d’herbes d’un paisatge sec, de la maceració durant quaranta dies i quaranta nits i de la sensibilitat de cada fabricant a l’hora de seleccionar els ingredients.

El Licor de Camamilla, la Ratafia i les Aromes de la Segarra, són licors per olorar, mirar, paladejar i assaborir; són licors d’amistat i d’hospitalitat, elixirs de la llarga vida, beures que et fan caure en encantaments terrenals. 



Licor de Camamilla

És una beguda molt arrelada a la Segarra, tot i que també es produeix en altres indrets, sobretot a la Catalunya interior. L’origen d’aquest licor es troba al Castell del Remei i a una empresa que el comercialitzava abans de la Guerra Civil. Cervera en va reprendre la tradició i ha esdevingut un licor molt arrelat a la comarca.

S’obté a partir de la maceració hidro-alcohòlica durant quaranta dies i quaranta nits de flors de camamilla seques que creixen a la Segarra, més gustativa i olorosa que la de les terres humides. El licor presenta un color daurat intens i un gust equilibrat i lleugerament dolç.

Gràcies a les propietats estomacals de la camamilla s’acostuma a prendre després dels àpats. També es pot prendre tirant un raig de licor en una infusió de camamilla.



Ratafia

La Ratafia és un licor tradicionalment casolà. Per a la seva elaboració s’utilitza aiguardent, esperit de vi o anís i la maceració principalment de nous verdes, collides la nit de sant Joan, herbes aromàtiques i espècies. Cada casa té la seva fórmula i el seu secret per a la preparació.

La ratafia ha estat reconeguda per la Unió Europea amb la Denominació Geogràfica a Catalunya. De tota manera, territoris com l’Aragó, Navarra, algunes regions de França i Itàlia també n’elaboren.

És bona acompanyant les postres, fruits secs, carquinyolis, com aperitiu o en qualsevol moment de franquesa com a signe d’hospitalitat. També és un bon ingredient per preparar plats i postres.

Al receptari “La Segarra de boca en boca. Receptes i remeis”  trobareu la recepta de la ratafia de nous i, una variant, la ratafia de llet. 



Aromes de la Segarra

A la Segarra creixen, a les solanes pedregoses, unes mates d’un pam d’alçària, de fulles petites i flors morades. Un conjunt aromàtic i remeier que es coneix amb el nom de farigola o timó.

L’aroma de la farigola, agradable i penetrant, li és donada pel timol, un compost fenòlic de força antisèptica.

El timó és l’ingredient principal de les Aromes de la Segarra que a més, conté sucre, esperit de vi i menta. És una beguda aromàtica, saborós, digestiva i estimulant que es beu freda com a aperitiu o bé a temperatura natural després de les menjades. També a mitja tarda com a passatemps, fent petar la xerrada i pessigant unes pastes seques.

Un licor de nom expressiu “Aromes de la Segarra”, que ha viatjat als cinc continents duent les aromes i el nom de la nostra comarca.

Si us decidiu a fer aquest licor a casa, assegureu-vos d’utilitzar farigola (timó) segarrenca. Aquesta farigola només la trobareu a la nostra comarca i en un petit turó del barri de Gènova de la ciutat de Palma. Conta una llegenda que el diable empaitava l’ànima d’una noia del Castell de Santa Maria (Sant Guim de Freixenet), per aconseguir-la va excavar un pou profund i la terra que treia va anar a parar a Mallorca. Com a prova contundent d’aquest fet a l’illa i creix timó segarrenc.




Fotos: Consell Comarcal de la Segarra


Comentaris