12 propostes per tastar la Segarra

Després que Catalunya fos designada Regió Europea de la Gastronomia el juliol de 2015, la Generalitat ha decidit donar un fort impuls a la promoció de la gastronomia i l’enoturisme, i per això el 2016 serà un any dedicat a aquests dos sectors.

La Regió Europea de la Gastronomia té com a finalitat destacar i promoure aquelles regions d’Europa que contribueixen activament en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, valorant diferents cultures alimentàries, l’educació per la salut i la sostenibilitat i la innovació gastronòmica.

En el cas de Catalunya, s’ha posat de manifest que la gastronomia és una part molt important de la nostra herència cultural. En aquest sentit, la Segarra acostumada a l’autosuficiència del món rural, encara conserva maneres autònomes d’alimentació.

Les característiques de la comarca configuren una cuina singular que aprofita els seus recursos naturals (cereals, ametlles, oli…) i els produïts als horts, als corrals, als obradors… donant una bona cuina, pastisseria, dolços i alcohols de primera qualitat.

Des de l’Àrea de Turisme de la Segarra us fem 12 propostes per tastar la Segarra aquest 2016.

1. Gener, Cigronet de l’Alta Segarra.

L’hivern és temps de llegums, de plats consistents que ens donen força i ens escalfen. Per això al gener us recomanem el cigronet de l’Alta Segarra.

El Cigronet de l’Alta Segarra és un dels conreus tradicionals recuperats al municipi de Sant Guim de Freixenet. Es tracta d'una varietat especialment interessant per la seva pell fina, sabor agradable i textura gens farinosa. És un cigró petit, de superfície molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció.

Té unes qualitats gastronòmiques excepcionals amb un sabor intens. Cuineu-lo estofat, amb espinacs, amb bacallà, amb amanida, feu bunyols dolços... 





2. Febrer, infusions ben calentones


A poc a poc les infusions s’han convertit en un hàbit alimentari més. A primera vista, semblen poca cosa més que un got d’aigua, agradables de prendre a l’hivern quan fa fred, però les infusions ens escalfaran i ens revitalitzaran; n’hi ha de depuratives, relaxants, desinfectants... Per això és important triar bé. 


A la Segarra l’excel·lent combinació del clima, aigua, terra i unes bones pràctiques agrícoles, donen com a resultat unes excel·lents espècies vegetals d’ús medicinal.



3. Març, Petons de Judes

El Petó de Judes, també anomenat Bes de Judes, és una de les escenes de la vida de Crist que descriu la traïció de Judes Iscariot a Jesús.

A la Segarra, durant els mesos de març i abril, es representa la Passió de Cervera que és una de les més antigues d’Europa. La llarga tradició d’aquestes representacions ha estat l’origen d’unes pastes anomenades Petons de Judes. Tasteu-les, us endolciran la quaresma!


4Abril, formatges i iogurts


L’entorn rural, les arrels ramaderes i familiars fan de Pastoret de la Segarra un projecte empresarial de respecte a l’entorn amb mètodes d’elaboració tradicionals i de conservació natural en els seus productes.

La combinació d’una producció artesanal amb les matèries primeres d’alta qualitat ajuda a conservar, de manera natural, els sabors i textures dels productes fets a casa.

Tasteu els productes més tradicionals o les noves combinacions de sabors directament i, si esteu inspirats, elaboreu les més variades receptes. 



5. Maig, fem el vermut amb patates xips?  

Amb l’arribada del bon temps ve de gust fer el vermut a l’aire lliure i amb bona companyia. Un bon aperitiu sempre porta patates. De patates “rosses” o xips n’hi ha moltes, però de bones, poques. I fetes a casa són molt bones.

Al municipi d’Estaràs, la Segarra, hi ha productors que es dediquen al cultiu de patates Kennebec i Pontiac, varietats de gran qualitat, de carn blanca, textura consistent i de gust dolç.


Aquests productors treballen de forma tradicional i artesanal, respectant el cicle natural de la planta i fent una recol·lecció manual. L’emmagatzematge i la conservació es realitza en condicions d’humitat i temperatura adients i no s’apliquen productes conservants



6. Juny, coques de recapte

Les coques de recapte tenen una llarga tradició a la cuina catalana en general i a la d’interior en particular. A la Segarra, comarca cerealística per excel·lència, era una manera gustosa de menjar cereal.

Sobre una base fina de coca s’hi afegeix qualsevol producte que es tingui a l’abast: hortalisses escalivades (pebrot, albergínia, ceba) carn (llonganissa i cansalada), peix (arengades)... normalment aliments bàsics i econòmics que permeten múltiples combinacions.

Als forns i pastisseries de la comarca en trobareu de molt bones i molt variades, si us decidiu fer-les a casa, utilitzeu farines i productes ecològics i de primera qualitat que la Segarra posa al vostre abast.



7. Juliol, conserves artesanes

Un sopar informal, a la fresca, amb amics… Us proposem diverses combinacions: melmelada de tomàquet amb anxova i formatge cremós, melmelada de taronja amb paté, melmelada d’albergínia amb formatge, melmelada de préssec amb sal negra de carbó vegetal. Què us sembla?

Això si, que la melmelada sigui artesana i de la Segarra!



8. Agost, cervesa ben fresca


A l’agost la Segarra bull de festes majors i d’activitats a l’aire lliure i amb la calor que millor que assaborir una bona cervesa artesana ben fresqueta.

Les cerveses artesanals són cerveses sense additius ni conservants. Estan vives i són un producte evolutiu, mai una ampolla és igual que una altra. I aquesta és la seva màgia, la seva qualitat. 


9. Setembre, dies de vi

El mes de setembre és un plaer perdre’s per l’Ametlla de Segarra, on es conserva el cultiu de la vinya, abans extensiu arreu de la comarca.

En aquesta població hi ha el Celler Comalats on s’elaboren vins negres i rosats Denominació d’Origen Costers del Segre, amb la qualificació de vins ecològics del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.



10. Octubre, bolets més enllà del bosc

Si us fa mandra sortir al bosc, no en trobeu ni un o no en coneixeu les varietats no us preocupeu, a la Segarra us proporcionarem bolets frescos cultivats de manera artesanal en hivernacle.

Són bolets de temporada, de nova tradició gastronòmica a casa nostra. Són bolets per innovar a la cuina.


11. Novembre, jornades de la tupina

Tradicionalment la millor època per la matança del porc era a finals de tardor quan calia carn fresca per les celebracions de Nadal i quan les activitats a pagès es veien molt reduïdes perquè havia passat l’època de les collites. L’11 de novembre, festivitat de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança.

Coincidint amb aquesta tradició, el Consell Comarcal de la Segarra organitza unes jornades gastronòmiques de la Tupina. La Tupina és un mètode ancestral per conservar la carn de la matança del porc, que consisteix a cuinar a foc lent cansalada, llom, llonganissa, costella, cansalada... i envasar-lo amb el mateix greix que s’ha cuinat.

Durant aquestes dates diferents restaurants de la Segarra ofereixen menús amb tupina.



12. Desembre, què seria del Nadal sense un àpat tradicional?

L’èxit d’un àpat de Nadal és garantit si a taula hi ha els plats de tota la vida: escudella i carn d’olla, canelons, torrons i neules, entre altres.

A casa nostra, a més de sopes i brous, el més típic és el rostit. Entre les carns tradicionals hi ha l’aviram, però també d’altres més recents, com el xai i la vedella. A la Segarra en trobareu d’ecològiques perquè recordeu, no es tracta de quantitat sinó de qualitat. 

Trobareu els productors de la Segarra a http://productors.ccsegarra.cat/



Comentaris

  1. Em sembla una publicació molt interessant per la promoció turística de La Segarra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Aquests comentaris ens engresquen a tirar endavant.

      Elimina
  2. Molt bones propostes per als turistes de la Segarra. Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada