Segons la diversa documentació sobre la història de Torà, al 1750 ja se celebrava la festa de La Llordera, dansa que se suposa que era d'origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions cristianes al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder).
Aquesta dansa va quedar interrompuda en esclatar la guerra civil espanyola (1936) i es va reempendre l'any 1990 amb la variació de la data de celebració: en lloc de fer-se el dijous llarder, se celebra el dissabte de la setmana abans de Carnaval.
Foto: Xavi Santesmasses
La dansa es desenvolupava de la següent manera:
Passaven pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d'un violí, el Bonic i la Bonica. Dos donzells, ell vestit com un senyor amb la millor roba i barret de copa alta; l'altre, vestit de donzella amb gipó i faldellí de seda, mantellina blanca de punt, enjoiada amb les peces més riques: agulla de pit, arracades, collarets, anells; tan agençada com era possible.
Passaven pels carrers i places de la vila a dansar el ball pla al so d'un violí, el Bonic i la Bonica. Dos donzells, ell vestit com un senyor amb la millor roba i barret de copa alta; l'altre, vestit de donzella amb gipó i faldellí de seda, mantellina blanca de punt, enjoiada amb les peces més riques: agulla de pit, arracades, collarets, anells; tan agençada com era possible.
Foto: Ramon Sunyer
Quan arribaven al mig del carrer o plaça, el violí començava a tocar les primeres notes del ball pla de la dansa dels Emprius (la mateixa de la danses dels priors que se celebren a Torà pel Roser i la festa major ).
Rera la primera comparsa del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos donzells coneguts pel Brut i la Bruta. El primer, vestit de calderer, brut de cara, mans i roba; carregat de paelles, perols vells i bonyeguts. L'altre, la Bruta, vestit de dona, anava amb roba espellingada, una caputxa arnada lligada al cap i amb una filosa de cànem a les mans. Aquests corrien i saltaven pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho feien només a tall de mofa; s'entretenien més a empaitar la quitxalla que anava a inquietar-los.
Foto: Ramon Sunyer
Mentre el Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos, a cada banda del carrer, a demanar almoina per la Llordera a la porta de cada casa. On els solien donar ous, botifarres, peus de porc i d'altres gormanderies per l'estil. La que no donava res sense motiu, la pintaven amb una creu de cendra al llindar de la porta. La col·lecta era duta a un altre jove anomenat la lloca. A la nit, en mig de gatzara i tabola, es menjaven el que s'havia recollit. Era el berenar gras de dijous llarder. Se celebrava abans d'arribar a la Quaresma.
Els abillaments blancs, guarnits de flors també blanques, les corones de flors i l'aixada al són records pagans. La dansa dels Emprius també és d'origen pagà, era una cerimònia de Torà que es renovava cada any, perquè cada any Torà devia posicionar-se o renovar el seu dret sobre els emprius dels pobles veïns de Fontanet i de l'Aguda, per evitar prescripció. Altres opinen que la dansa, que seria una manifestació de l'alliberament dels feus, delmes i primícies que s'havien de que pagar als senyors feudals d'aquelles terres d'emprius.
Els gegants
Foto: Ramon Sunyer
L'any 1994 la comissió de la festa va decidir representar les figures característiques d'aquesta festa amb gegants.
El Brut va ser el primer gegant que es va presentar a la vila de Torà, l'any 1994. El Brut és la imatge caricaturesca d'en Pep de Cal Jovans, un vilatà que va participar a la festa des dels seus inicis (morí l'estiu de 2004).
La Bruta es presentava un any després, l'any 1995, com la promesa del Brut. El nou gegant es va fer a semblança de la vilatana Maria de Cal Sala.
El Bonic s'incorporava a la Festa de la Llordera com a padrí d'un casament. El Brut i la Bruta es casaven l'any 1996 a l'Ermita de la Font. El Bonic es feia a semblança d'en Xavier Alarcón, el noi toranès que representava el bonic a la Llordera.
La Bonica es presentava, l'any 1997, com la futura promesa del Bonic. Aquest quart gegant, de mans lliures, és una caricatura de la jove toranesa Mª Alba Alsina, qui interpreta la Bonica durant els primers anys.
El Brau es presentà a 'La millor plaça de Torà' , l'any 1998, com el personatge més emblemàtic del poble, en honor a un símbol de l'escut oficial de Torà. La presentació del Brau es va fer en una plaça de Toros acompanyat amb dos 'toreros'. Al gegant se li va posar el nom de Constantí, fent al·lusió al títol de 'La molt lleial i constant Vila de Torà'.
El Sargentet és un gegantó que es presentà l'any 2002, es va fer a semblança del Jaume Coberó, de Cal Sargento, historiador i gran coneixedor de les nostres contrades (traspassat el febrer del 2004).
El 2012 es presentà un nou gegantó, el Brutet, que es va fer a semblança del Brut.
Tots els gegants són obra del solsoní Manel Casserres
Text: Torà on-line
Fotos: extretes de Torà on-line
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada