El “dret de cuixa” o “dret de la
primera nit” és un dels grans mites medievals presents en l’imaginari
col·lectiu actual.
Què en sabem d’aquest mite? La veritat
és que en sabem molt menys del que ens pensem. Els historiadors afirmen que
ningú ha trobat mai cap mena de traça ni notícia que es pugui insinuar que s’exigís
de veritat a la Catalunya medieval.
Però el que sí que és veritat és
que de llegendes i narracions sobre aquest dret n’hi ha arreu del món i no
només durant els temps medievals. A la Segarra trobem una història relacionada
amb aquest abús al castell de Concabella.
El Diccionari de l’Institut d’Estudis
Catalans defineix el dret de cuixa com el “dret que suposadament s’arrogaven
alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia
del seu casament”. Teòricament podia afectar a totes les noies, tot i que a
Catalunya aquesta mena d’abús va atribuir-se gairebé exclusivament a les noies
remences. És a dir, a les noies sotmeses a la servitud, noies no lliures.
L’any 1462 una part dels remences
van trobar-se amb una part dels senyors per resoldre conflictes que ja feia
anys que duraven. D’aquesta trobada en va sortir una “Avinença Concordada” en la
que els remences reclamaven la supressió d’usos i mals usos dels senyors. En un
dels capítols demanen l’abolició del “ius
primae nocte”. La resposta dels senyors és claríssima “los senyors no saben ne crehen que tal servitud sia en lo present
Principat ni sia may per algun senyor exhigida”. I anul·len tal servitud
afirmant que es tracta de “cosa molt
injusta i deshonesta”. Això no vol dir que mai cap senyor, ni laic ni
eclesiàstic, hagués abusat de cap de les noies de la seva senyoria, però, per
desgràcia, el mateix podríem dir de qualsevol lloc i temps i sense l’empara d’un
suposat dret o mal ús reconegut.
La Sentència Arbitral de
Guadalupe de l’any 1486, després de molts anys de conflicte violent obert i més
anys de conflicte latent entre els remences i els senyors resol el mateix. El dret
de la primera nit queda abolit juntament amb altres drets consuetudinaris.
Si fem cas del que diuen els
remences i els senyors, l’exigència del dret de cuixa tindria una aplicació més
simbòlica de demostrar la senyoria sobre els vassalls que no pas real. Ara com
ara, doncs, no hi ha dubte que el dret de cuixa és més un mite o llegenda que
no una realitat a la Catalunya medieval.
Com la llegenda del Barber
de Concabella que explica que en
temps dels senyors feudals, el barber no va poder pair que la seva esposa
hagués passat la nit de noces amb l’amo del castell en virtut del referit “dret
de cuixa”. Com que era el barber del poble va esperar el moment d’afaitar el
noble per venjar-se de l’abús i el va degollar. La senyora del castell va demanar
el cap del rebel que va ser col·locat dins la gàbia penjada de la torre del
castell.
A la Concabella del segle XXI s’hi
conserva una barberia l’antiga barberia de Cal Ganyet. Data dels
anys 30 del segle passat i va estar en funcionament fins als anys 80. Durant aquest
període l’horari d’atenció al públic era dissabtes a la tarda i diumenges al
matí, això si, tancant a l’hora de la missa del diumenge.
La barberia era el lloc de
trobada i reunió dels homes del poble. Els dissabtes a la tarda hi anaven els
homes més grans i al vespre-nit i els diumenges al matí els joves. Els joves
aprofitaven per decidir on passarien la tarda dels diumenges i com celebrarien
les festes anyals (Festa Major, castanyada, torronada …)
Els més presumits s’afaitaven el
diumenge al matí per estar polits a l’hora d’anar a ballar.
La barberia de Cal Ganyet s’ha
convertit en un autèntic museu i la llegenda del Barber en una festa i en una
fira que el dissabte dia 23 de maig celebra la segona edició.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada