Després de la Reconquesta els castells de la Segarra, que havien estat símbol de protecció contra els sarraïns, van esdevenir una eina de control senyorial sobre la població pagesa. Els senyors van aprofitar les obligacions que tenien els habitants dels pobles envers els castells per acumular rendes i beneficis. Aquesta acumulació es va veure afavorida per l'aparició, durant el segle XII, de nous drets i càrregues que havien de pagar i patir els pagesos.
Des d'aquesta posició de domini, molts senyors de la comarca es van enriquir i mostra d'aquest enriquiment és la transformació que van patir els castells de la Segarra que, de simples torres de vigilància van convertir-se en veritables palaus com és el cas del castell de Montcortès o de l'Aranyó. Aquesta prosperitat no hauria estat possible sense l'enorme potencial agrícola de la comarca durant l'Edat Mitjana. La Segarra va rebre el qualificatiu de "graner de Catalunya" per la gran producció de blat que hi havia.
A partir del segle XIV, la producció de cereal va ser molt important perquè el pa va esdevenir un element bàsic en la dieta alimentària. El pa blanc era un privilegi dels rics i el negre, d'ordi, sègol o civada, era per a la resta de la població. En aquesta època en què l'agricultura tenia força limitacions i en què l'escassetat i la fam eren freqüents els cereals i, especialment, el blat de la Segarra van esdevenir un tresor pels senyors de la comarca.
Amb la Fira del Pa, Cervera reivindica la tradició cerealística de la Segarra. Dins del marc de la 71a Fira de Sant Isidre, la Fira del Pa comptarà, els dies 9, 10 i 15 de maig, amb un gran nombre d'expositors, conferències, concursos, degustacions, itineraris turístics ...
Font: Aproximació històrica a la comarca de la Segarra, Pere Verdés
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada