Onze esglésies i una capella de la Segarra tenen com a patró a Sant Jaume

A partir del segle X a tota Europa hi hagué una gran devoció cap a Sant Jaume, reforçada amb un dels camins de peregrinació més famosos del món: el camí de Sant Jaume, que a través de tres itineraris diferents conduïa els pelegrins des d’Europa fins a Santiago de Compostela, passant per diferents regnes de la Península. A Catalunya aquest Sant també despertà força advocacions; a la Segarra en trobem vàries esglésies que el tenen com a patró.


Sant Jaume de Ferran, municipi d'Estaràs
L’església de Sant Jaume de Ferran està situada dins el nucli urbà. De l’estructura original del temple ens ha quedat ben poca cosa degut a les diferents reformes que ha patit al llarg del temps. Degué ser construïda entre els segles XI-XII; d’època original ens queden algunes parets, la coberta i ,possiblement, part del campanar.

Entre els segles XVIII i el XIX, s’hi dugueren a terme importants reformes. El poble tingué un fort increment demogràfic i per tant la necessitat d’aixoplugar més gent dins el temple.

Exteriorment està molt reconstruïda, i per sobre el temple hi ha dependències pertanyents a l’antiga casa del rector. 

Ferran



Sant Jaume de la Móra,  municipi de Granyanella 
A l’entrada del poble, al costat de l’antic fossar, hi ha l’església de sant Jaume de la Móra. L’indret on és l’església apareix documentat des del 1120.

A la façana principal hi ha la porta d’accés amb arc de mig punt adovellat i decorada amb una arquivolta, damunt de la qual hi trobem un ull de bou i un campanar de cadireta de tres ulls.


La Móra

Sant Jaume de Palouet, municipi de Massoteres
És una església d’origen medieval que ha sofert diferents restauracions des de l’època moderna fins a l’actualitat. Originalment va ser construïda a l’exterior de la vila closa, tot i que ara ens aparegui perfectament integrada a la plaça.

La façana va ser refeta entre els segles XVI i XVII, està culminada per un petit campanaret d’espadanya i damunt la porta d’entrada un petit edicle conté una imatge moderna de sant Jaume.

L’interior és d’una sola nau.

Palouet

Sant Jaume de El Canós, municipi de Plans de Sió
El Canós va ser una vila closa i a la part alta hi ha una placeta entre cases de tipus senyorial, on s’entra per un carreró cobert, mentre que la part de la ribera es formada per construccions més modernes. 

L’església parroquial de Sant Jaume del Canós, té una portalada de grans dovelles; d’origen romànic, el conjunt de la construcció és del segle XVII i el campanar, del XIX. 

El Canós

Sant Jaume de Montpalau, municipi de Ribera d’Ondara
L’església de Sant Jaume de Montpalau està documentada des del segle XI però l’edifici actual és força més tardà, probablement del segle XIV, amb moltes modificacions posteriors.

Està situada en una plaça, fora del que va ser el recinte emmurallat.  És un temple d’una única nau, amb una capella barroca que flanqueja la port i un potent campanar de torre, octogonal.

A l’interior hi ha un sarcòfag del segle XIV amb una figura jacent que mostra l’escut dels Calders. 


Montpalau

Sant Jaume de Timor, municipi de Ribera d’Ondara
De l’antic poblat de Timor només en queda el casal transformat de l’antic castell i les ruïnes de l’església de Sant Jaume.

Esmentada al segle XI, l’obra que tenim actualment, gairebé esfondrada, està datada pels experts al segle XII. Era un edifici de una única nau, coberta amb volta de canó apuntat, capçada amb un absis semicircular.

Encara hi ha dempeus un brancal del campanar d’espadanya.

Al costat de l’església hi havia el cementiri. 

Timor


Sant Jaume de la Manresana, municipi de Sant Ramon
Aquesta església va ser la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat el 1066. L’edifici actual, però, data de l’any 17442, tal com indica una placa de pedra damunt de la porta d’accés al temple.

Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha situat el campanar de torre de base quadrangular.

La Manresana

Església de Sant Jaume de Portell, municipi de Sant Ramon
A la part alta del nucli de Portell hi ha l’església de Sant Jaume, abans dedicada a Sant Cugat. El culte a Sant Jaume es va implantar en certs casos  damunt de Sant Cugat.

Es tractava d’una església romànica, d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, però molt reformada posteriorment. A la porta d’entrada, d’estil neoclàssic, hi figura la data de la reforma de l’antiga església, el 1883.

Els murs de les façanes de l’església estan formats per filades de carreus posats en horitzontal alternats amb carreus posats en vertical, són els anomenats carreus segarrencs, ja que és un tipus de construcció molt utilitzat a la comarca.

Al segle XIX, es va afegir una segona nau a l’església, una sagristia i un campanar de torre que engloba un antic campanar d’espadanya.

A la part superior de la portada hi ha la imatge de l’apòstol Sant Jaume situada dins una fornícula. 

Portell



Sant Jaume de Pallerols, municipi de Talavera
L’església parroquial de Sant Jaume de Pallerols és situada en una plaça al defora del primitiu clos de Pallerols. L’església és romànica amb un bon afegit gòtic i un gran campanar d’espadanya.

Està documentada l’any 1093 i segurament va ser construïda poc abans d’aquesta data. En origen era un temple de nau única i amb el temps s’hi va afegir la segona nau al lloc on podria haver-hi hagut un atri. La nau romànica, amb volta de canó, és capçada amb un absis semicircular.  A la façana nord hi ha un gran portal tapiat, probablement coetani a l’ampliació del temple, a cavall dels segles XIV i XV.

Al costat de l’església, on ara hi ha el jardí, hi havia l’antic cementiri, on podem observar dues esteles funeràries.

Anualment s’hi celebra una trobada de pelegrins del camí de Sant Jaume. 

Pallerols
Sant Jaume de Bellveí, municipi de Torrefeta i Florejacs
L’església de Bellveí té per patró a Sant Jaume, i encara que originàriament degué construir-se una petita esglesiola romànica, al segle XVII aquesta va ser substituïda per l’actual barroca, amb planta basilical d’una sola nau i capelles laterals. A l’interior, cal destacar tant la pica beneitera com la baptismal.

La  façana d’ingrés és d’un barroc molt classicista.

Les característiques d’aquesta església són les pròpies de les noves tendències que van arribar a Catalunya entre finals del segle XVI i mitjans del XVII a través d’algunes ordres religioses.

La notícia més antiga sobre l’església de Bellveí data del 15 de setembre de 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona. 

Bellveí
Sant Jaume de Granollers, municipi de Torrefeta i Florejcas
Sant Jaume de Granollers data dels segles XIII-XIV, però va ser reformada durant els segles XVIII i XIX.

No hi ha massa notícies sobre aquesta església, ni els seus orígens ni cap altre detall sobre la seva evolució. tan sols s’ha localitzat la visita pastoral del bisbe d’Urgell del 1758, on consta que depenia de Sanaüja.

El 1995 es feren obres de millora que posaren al descobert els cinc arcs apuntats i la volta de llosa, que fins llavors estaven tapats per la guixeria. A primers d’aquest segle XXI s’han fet més obres de millora i manteniment. 

Granollers

Capella de Sant Jaume de la masia Xuriguera, municipi de Biosca.
En aquesta gran masia amb traços de fortalesa dels segles XVI-XVIII, hi ha una capella dedicada a Sant Jaume.

En el seu interior es troba una talla de fusta amb la imatge de l'apòstol.


Comentaris