A la Segarra, la màgia de la nit de Sant Joan es viu amb els cinc sentits

Els solsticis sempre han estat moments molt especials per l’energia i la màgia que emanen. Grecs, romans, celtes, asteques, inques, berbers, cristians... són nombroses les civilitzacions que han brindat tribut a la nit més curta de l’any. Molts són els components d’aquesta festa ancestral que la Segarra també ha fet seva i que et proposem viure-la amb els cinc sentits.



Gust: El culte al sol
La coca de Sant Joan és una de les coques més populars arreu de Catalunya. A la Segarra, la podem trobar farcida de massapà, cabell d’àngel, crema o nata; amb pinyons, fruita confitada o llardons. S’acostuma a menjar la nit de Sant Joan, en el transcurs de la revetlla, amb vins dolços o rancis.

Aquesta coca deriva del tortell amb ous que es menjava antigament. Un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol. 



Olfacte: Història d’una aroma
Un món sense aromes seria un món trist, per això a la Segarra tenim un licor de nom expressiu i d’olor i gust agradable i penetrant. Les “Aromes de la Segarra” són una beguda alcohòlica de contingut equitatiu de sucre i esperit de vi, aconseguida de la farigola i herbes aromàtiques, macerades a sol i serena durant quaranta dies i quaranta nits i, com mana la tradició, collides la nit de Sant Joan.

És una beguda aromàtica, saborosa, digestiva i estimulant que es beu freda com aperitiu o bé a temperatura natural després de les menjades. També a mitja tarda com a passatemps, fent petar la xerrada.

"Aromes de la Segarra”, és un licor amb història i amb histories, que ha viatjat als cinc continents duent les aromes i el nom d’una comarca de terra eixuta i dura de pelar però entranyable a més dar. 




Tacte: Ritus de foc
El foc i les fogueres són símbol de purificació. Això explica la crema, la nit de Sant Joan, de diversos elements de la llar (les fogueres d'andròmines) o dels vessants i camps (les baixades de falles i les rodes de foc).

Les fogueres són objecte de tota mena de rituals: qui giravolta o salta set focs es casa abans d'un any; qui salta el foc s’assegura salut per tot l’any, i qui camina descalç damunt les brases o sobre les cendres calentes, s’enforteix i prevé de malures... El foc de Sant Joan és sagrat.

És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre.




Oïda: Llegendes a cau d’orella
És òbvia la riquesa llegendària de la Segarra. Només t'has de deixar impregnar de la seva màgia durant aquests dies tan propicis i obrir les portes del conscient i del subconscient i gaudir dels nostres mites.

L’orografia de la comarca i el fet que la Segarra ha tingut una llarga i intensa història ha propiciat el naixement de mites i llegendes. La creença popular diu que si la nit de Sant Joan vas a Sant Miquel de Tudela vestit amb una camisa blanca i una canya verda se t’apareixerà una serp. Aquesta serp és una dama encantada que tornarà a ser humana si aquella nit goses besar-la.

Si la nit de Sant Joan passes prop dels pallers de pedra de l’Aranyó, sentiràs els gemecs de l’amo dels pallers que es lamenta del seu egoisme. I si contes les pedres del munt que hi ha al costat dels pallers tres vegades seguides sense equivocar-te l’endemà canviaràs de sexe. 




Vista: A l’altre extrem de la nit, Venus.
Ha arribat l’estiu i dóna gust observar el cel nocturn. El triangle d’estiu, format pels estels principals d’Aquila (Altair), de Cygnus (Deneb), i de Lyra (Vega), ens espera. Tanmateix la nit arriba tard i cal esperar per començar a veure estels de debò.

Si pots mirar a través d’un telescopi, aquest mes podràs gaudir de Saturn que serà present una hora després de la posta de sol.

Si ets matiner o vas a dormir tard, podràs admirar el planeta Venus cap a l’est, poc abans de la sortida del sol. 




Fotos: @RiberaOndara @DiablesCarranques @EM @MariajosepJové

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada