La base del primitiu menjar romà era l'associació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat. l'olivera i la vinya.
Foto: Mercat Romà de Iesso
El blat, l'olivera i la vinya es troben íntimament lligades a la conca mediterrània amb el seu clima específic i ofereixen, per si soles, la capacitat de donar una base alimentària a àmplies poblacions. Els productes que se n'extreien eren diversos i no exclusivament alimentaris: per exemple l'oli servia, a més de per menjar, com a mitjà d'il·luminació i com a medicina. Del blat (i dels altres cereals) no tan sols se'n feia pa, sinó també begudes o altres preparats alimentaris i se n'aprofitava la palla per a altres usos. De la vinya, a més de vi, també se n'obtenia vinagre, melmelades i se'n consumia el raïm o les panses.
Els antics es mostraven molt orgullosos d'aquests productes, els quals consideraven bàsics per a la seva cultura. La civilització era el que permetia convertir la força de la Natura en recursos per a la vida: per al poeta Homes, qui menja pa és un ser civilitzat. Per això, també, els antics van dedicar a aquests aliments el reconeixement que tenien posant-los sota la custòdia específica d'alguns dels déus més importants: l'oli sota la protecció de Minerva; el vi, protegit per Bacus i els cereals, sota Ceres, que els va donar el nom.
Foto: Mercat Romà de Iesso
No s'ha de confondre la tríada mediterrània amb la dieta mediterrània, una conceptualització posterior basada en l'evolució d'aquesta dieta. Encara que la base és la mateixa, la manera de combinar els elements ha anat variant al llarg dels segles i cada territori al voltant del Mediterrani ha anat agafant aquells aspectes que més els ha interessat, tot incorporant nous aliments i deixant de fer-ne servir d'altres.
Però la cuina i la gastronomia romana no s'aturen, tan sols, en aquests ingredients. Es tracta d'una cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a l'abast; alguns de més senzills i d'altres de més complicats.
Panets rituals sobre fulles de llorer (Liba ex caseo supra laurum)
El seu nom n'indica la finalitat: fer una libació, en aquest cas a la deessa Ceres.
Són uns delicats i originals pastissets delicadament aromatitzats amb llorer que poden constituir un bon aperitiu.
Ingredients:
400 g. de mató
100 g. de farina d'espelta
1 ou sencer
1 polsim de sal
1 fulla de llorer en pols
fulles de llorer per a la base dels panets.
Procediment:
Barregem el formatge amb la farina, la sal, la pols de llorer i afegim l'ou fent la mescla a poc a poc.
Escalfem el forn.
Una vegada feta la massa, amb l'ajut d'una espàtula, aboquem la pasta sobre les fulles de llorar, que estaran disposades en un plata de forn coberta amb paper encerat.
Enfornem fins que quedin cuites. Han de tenir una textura cruixent.
Foto: http://abemus-incena.blogspot.com
Amanida de síndria i meló (Pepones et melones elixi)
La síndria (pepo) o meló d'aigua (Citrullus vulgaris) va ser batejada com a pepo per Plini i procedia, com el meló (Cucumis melo, melopepo o melo), de l'Àfrica tropical i intertropical, respectivament, des d'on va arribar a Roma a través d'Egipte i de Grècia.
Diu Plini que les síndries, són un aliment refrescant, que relaxa el ventre. Estem davant d'una amanida fresca d'estiu.
Ingredients:
Uns grans de pebre
1 cullerada de poliol
1 cullerada de mel
1/2 copa de vi dolç
Procediment:
Tallem a trossets la síndria i el meló.
Amanim amb poliol i un raig generós de vi dolç barrejat amb la mel.
Ho servim ben fresc.
Font: J. M. SOLIAS i J.M. HUÉLAMO; 2011. La Cuina Romana. Editorial Farell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada