El Tió de Nadal és una tradició antiga pagana cristianitzada i arrelada a Catalunya. En la seva versió moderna aquesta tradició consisteix a prendre un tronc a partir del dia de la Immaculada Concepció o Santa Llúcia, deixar-li menjar cada nit i tapar-lo amb una manta perquè no passi fred. En arribar el dia de Nadal, els nens de la casa el colpegen amb bastons mentre canten cançons tradicionals, perquè "cagui" regals i dolços.
En els seus orígens, aquesta tradició celebrava el solstici d'hivern, el canvi de cicle de foscor al cicle de llum, i per això era fonamental el foc com a element de canvi i transformació.
Originàriament, el tronc es cremava el dia de Nadal i es copejava amb bastons per augurar abundància per al nou cicle, però amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars va desaparèixer el costum i amb això el seu sentit profund. Vegem quins significats i sentits amaga aquesta tradició.
El Tió de Nadal està relacionat amb el culte al sol. La paraula solstici prové del llatí solstitium que, alhora, es forma de dues paraules: sol i statum (estàtic) i es refereix al fet que el Sol no vencia de trajectòria durant tres dies al voltant de les dates corresponents als solsticis. Tant el solstici d'estiu com el solstici d'hivern tenen lloc els dies 21 de juny i de desembre respectivament. A partir d'aquest moment és quan passa el fenomen astronòmic en què el sol no varia la seva trajectòria durant tres dies i, per tant, la durada del dia i de la nit tampoc varien.
El quart dia després del solstici, el sol comença a moure's i el dia té uns minuts més de llum que en els dies anteriors en el cas del solstici d'hivern i uns minuts menys de llum en el cas del solstici d'estiu. El dia de Nadal, fa referència al renaixement del cicle solar de la llum, el Sol Invictus Romà.
La raó per la qual el tronc de Nadal es cremava el 25 de desembre era homenatjar el renaixement del cicle de la llum recreant, de forma simbòlica, l'altre rei, la llum i la seva acció dispensadora de vida a través del Sol.
El tronc també representa l'arbre que conté atributs de fertilitat i abundància. El Tió de Nadal representava el repòs de la natura a l'hivern i que al seu interior allotjava latents els seus atributs. Quan aquest tronc entra a les cases és una manera de portar a la llar l'esperit benefactor de la natura i tot el que comporta, per això rep un tracte de respecte i cures com si fos un humà. Encara que mort, se li atribueix vida pròpia, ànima i el poder de continuar donant fruit.
El fet de copejar el Tió amb bastons i cantar una mena de "decrets" la nit de Nadal, ens parla de la intenció de "despertar-lo" de la seva letargia i activar les seves capacitats generatives. L'aparició de regals reprodueix el poder fèrtil i abundant de la natura i del nou cicle. Fer cagar el Tió de Nadal era un acte ritual d'abundància i bon augura per a la temporada que començava.
Antigament, el tronc es cremava i les cendres eren recollides i escampades per la casa i el camp com a agent màgic i protector.
Font: Conciencia arbórea
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada