La Quaresma és el temps litúrgic en que
els cristians es preparen per la Pasqua. Dura 40 dies. Comença el Dimecres de
Cendra i finalitza el Dijous Sant. Els quaranta dies recorden molts fets
bíblics: 40 dies de dejuni de Jesús en el desert, 40 dies que Moisés va passar
a la Muntanya del Sinaí; 40 dies de diluvi universal …
La Quaresma i la Setmana Santa es mouen en
el calendari seguint la celebració de la Pasqua, que es sempre el diumenge
després de la primera lluna de primavera.
El temps de Quaresma no és anterior al
segle IV. Tot i així, la celebració de la Pasqua sempre va tenir una certa
preparació, consistent en el dejuni de dos o tres dies de preparació. El dejuni
que precedia a la solemnitat de la Pasqua va acabar per omplir la setmana
sencera.
En el passat el seguiment del dejuni i
l’abstinència havia estat molt rigorós. Els cristians practicaven un dejuni
total durant el temps de Quaresma, no menjaven ni bevien en tot el dia. Tan
sols es podia menjar després de la posta del sol. Llavors es feia un àpat
lleuger, generalment un brou de vegetals al que es podia afegir pa, cereals o
farina torrada. També estava permès de menjar tot tipus de verdures, crues o
cuinades, i per beure només aigua.
Amb el pas del temps el dejuni es va
transformar en abstinència, que consistia en tenir prohibits determinats
aliments, com algun tipus de carns o menjars molt condimentats que eren
considerats impurs. Es considerava pecat menjar carn d’animals de terra. Els
cargols, els ànecs i els peixos es consideraven carn d’aigua i per tant es
podien menjar.
Com que la carn estava prohibida, les
carnisseries tancaven fins el Dissabte de Glòria, el dia abans de Pasqua, i
només obrien el dia que els tocava torn, que eren molt rigorosos, per poder
vendre carn per a les persones malaltes.
En principi el peix s’acostumava a menjar
fresc, però donat que, a la Segarra, s’havia de transportar des de la costa en
transports lents i poc adequats i no sempre arribava en bones condicions i es
va optar pels salaons, preferentment arengades i bacallà els dies de festa.
Aquestes menges s’havien de cuinar sempre amb oli ja que els greixos animals
com el llard estaven prohibits.
A la Segarra, d’aquells temps passats ens
ha quedat el lligam amb la tradició. A moltes cases, restaurants, forns i
pastisseries es cuinen i s’elaboren en aquesta època de l’any plats amb
bacallà, panadons o panades, bunyols… Tampoc hi falten els llegums i les
verdures, plats importants de quaresma.
Avui, seguir la tradició no vol dir passar
gana. Si no sabeu què cuinar durant la quaresma, us proposem el llibre La Segarra de boca en boca, receptes i
remeis, on hi trobareu un munt de plats propis d’aquesta època de l’any com
Terrina de bacallà, Cassola de Quaresma, Pasta de panades, Sopa bullida de timó, Llenties
amb tiges de cards… Les característiques de la comarca configuren una cuina
singular que aprofita els seus recursos naturals i els produïts als horts i als
corrals. Receptes que s’inclouen són fruit de l’experiència de les dones de la
Segarra i formen part del nostre patrimoni cultural i de la nostra identitat.
Si esteu interessats en el receptari el
trobareu a les llibreries de la comarca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada