Francesc Andreví torna a França

Francesc Andreví Castellà, va néixer a Sanaüja el 1786. La primera notícia que tenim d’aquest músic segarrenc és la partida de bateig de la parròquia de Sanaüja. En aquest document consta que Francesc Andreví va ser batejat el 17 de novembre de 1786.

Des de la seva infantesa es va dedicar a l’estudi de la música, rebent la primera educació musical fent d’escolanet, primer a Sanaüja i més tard a la Seu d’Urgell.

Els estudis eclesiàstics els cursà a Barcelona així com els estudis musicals d’orgue i composició. A l’Arxiu Històric de Cervera es conserven tota una sèrie de  quaderns pertanyents a Andreví datats entre 1802 i 1806. Es tracta d’obres d’autors catalans, la majoria dedicades a l’orgue, copiades per a l’ús i estudi del propi Andreví cosa que demostra la seva dedicació i aprenentatge de la música en aquella època.

 

Una vegada acabats els estudis eclesiàstics i musicals, es trasllada a Tarragona per optar al magisteri de la capella de la catedral d’aquesta ciutat. Una vegada realitzats els exàmens, tots els examinadors van proposar el músic segarrenc però el Cabildo no el va nomenar mestre de capella.

El 1808, després de guanyar l’oposició, prendrà posició del càrrec de mestre de capella i organista de l’església parroquial de Tafalla (Navarra). Exerceix el càrrec fins el 1814, deixant gran quantitat de composicions (lamentacions, motets, villancicos…) i sempre amb bones referències sobre el seu treball, talent i actitud. 

Aquest mateix any torna al seu poble natal per refer-se d’una malaltia. A Sanaüja li ofereixen una plaça d’organista dotada de 8000 reals. Andeví no ocupa, al menys oficialment, el càrrec d’organista de l’església de Sanaüja ja que el mateix any és nomenat mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona amb les obligacions de, a més de regir la capella de música, compondre el que es requereixi  pel màxim lluïment tant per les funcions de l’església com fora d’aquesta. També tenia l’obligació de mantenir i ensenyar quatre escolans. 

Cinc anys més tard, el 1819, va ser nomenat mestre de capella de la catedral de València, on hi va fer estada duran 10 anys. A València són datades gran quantitat d’obres d’Andreví. A més de diverses misses, destaquen els motets dedicats a la Nativitat del Senyor, himnes, lamentacions i una cantata.

Francesc Andreví aconsegueix la plenitud professional com a mestre de capella reial de Ferran VII i al Rectorat del Reial Col·legi de Nens Cantors. Desenvolupa una intensa tasca, composant un gran nombre d’obres per la Capella de Música del rei. Diverses lamentacions, misses, unes completes, unes maitines a la Nativitat del Senyor, quatre motets al Santíssim i un Te Deum són les obres més destacables d’aquesta etapa. Com a pedagog al Col·legi de Nens Cantors va escriure un tractat exclusivament per als seus alumnes amb l’objectiu de simplificar l’ensenyament musical, així nasqué el “Tratado teoriocopràctico de armonia y composición”.

 

Al esclatar la primera Guerra Carlina, a la mort del rei Ferran VII, el Col·legi de Nens Cantors va ser tancat i molts professors i músics de la Reial Capella van ser acomiadats. Andreví fou mantingut al càrrec. Els mestres de la capella el culparen dels acomiadaments per haver-ne fet informes negatius, cosa inexacte segons els seus biògrafs. Per aquest motiu, a més de raons de salut, s’exilia a França.

Al tornar de l’exili va ocupar el càrrec de director de l’Escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, fins a la seva mort el 23 de novembre de 1853.

Actualment, i des de l’any 2001 que va ser creada, l’orquestra del Conservatori de Grau Mitjà de Cervera porta el seu nom. L’Orquestra Andreví va néixer per donar als joves, que havien aconseguit un bon nivell musical, la possibilitat d’integrar-se a una orquestra feta a la seva mida, omplint el buit que quedava entre l’Orquestra de Grau Mitjà i l’Orquestra de Cambra de Cervera, que és professional. 

Amb un bon nivell tècnic fruit d’un treball periòdic i exigent, l’Orquestra Andreví, dirigida per Carles Gumí Prat, ha realitzat gires i concerts arreu de la Segarra, Catalunya, Holanda, Normandia i Alsàcia, on actua aquest dies. Els quaranta joves de la Segarra, i comarques veïnes, que formen part de l'orquestra no només donen a conèixer el nom d’Andreví sinó que també difonen la seva obra, ja que en el seu repertori hi figura la Simfonia per a gran orquestra del compositor sanaüjenc.