El foc de Gra

La Batalla de Gra va ser un fet d’armes que va tenir lloc als voltants del poble de Gra, un petit nucli del municipi de Torrefeta i Florejacs, la Segarra. El fet succeí el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l’anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra Carlina.

Els carlins, que eren prop de Gra, van ser atacats per l’artilleria i la cavalleria liberal. Sembla que la posició inicial de les forces, que a més estaven molt equilibrades pel que fa al nombre d’efectius, era favorable als carlins. Però aquests no van saber explotar aquest avantatge. A més, el flanc dret de l’exèrcit carlí, comandat per Bartomeu Porredon Cirera, anomenat el Ros d’Eroles important capitós carlí durant les dues primeres carlinades, no va poder resistir l’envestida de la cavalleria liberal.

Gra, situat a la Plana de Guissona i rodejat de camps de conreu de secà, oferia un bon terreny per a una batalla a camp obert. Els guerrillers del Ros no estaven acostumats a les batalles a camp obert, la seva tàctica consistia a colpejar ràpidament l’enemic, causar-li el nombre més gran de baixes i fugir corrent. Quan els homes del Ros d’Eroles van veure avançar cap a ells la cavalleria liberal formada i disciplinada, atemorits i desconcertats van abandonar el camp de batalla deixant tota l’ala dreta de la formació carlina al descobert.

Aquell dia, les forces carlines van perdre, entre morts i ferits, més de 1.500 homes. Els lliberals, comandats pel baró de Meer, en van perdre prop d’un miler.

Anys més tard, aquesta batalla, coneguda com El foc de Gra, va valer al baró de Meer el títol de comte de Gra. Per contra, el Ros d’Eroles va ser acusat de propiciar la derrota carlina a causa de la falta de disciplina dels seus homes.

Font: Carlinades. El “Far West” a la catalana.

Fotos: Mariajosep Jové Tarruell