Gastronomia de Setmana Santa i Pasqua

 

Les tradicions sempre han estat profundament vinculades a la gastronomia, igual que les celebracions d’origen religiós. La Setmana Santa i la Pasqua, amb antecedents pagans i catòlics suposen dates molt importants per la nostra cultura i la cuina té un protagonisme especial aquests dies.

El silenci, recolliment i austeritat que caracteritzava la Setmana Santa es traslladava a la taula. El consum de carn quedava reduït a mínims, ja que era considerada un producte de luxe i s’hi renunciava com a mostra d’austeritat fins al dia de Pasqua en què era típic menjar xai al forn o qualsevol altra carn vermella.

A la Segarra, com arreu de Catalunya, tenim plats tradicionals que ens acompanyen en aquestes dates.

Panadons: Els panadons són unes pastes cuites fetes segons les tècniques artesanes, tradicionals de les comarques de Lleida, que s’elaboraven per Quaresma i Setmana Santa i que es menjaven especialment per complir el dejunis preceptius d’aquestes èpoques.

Els panadons són una pasta farcida feta amb farina, llard, oli, llet, sal i aigua. Els farcits tradicionals incorporen espinacs, panses i pinyons.

Cassola de Quaresma: És un dels plats que més es cuinen durant aquests dies. Hi ha diferents maneres de preparar-ho depenent de la zona, però l'ingredient principal és el bacallà en salaó. Altres ingredients són ous durs, patates, panses, carxofes, pèsols...

Torradetes de Santa Teresa: Són les veritables protagonistes d’aquesta època, les llesques de pa amb llet i ous. Un dolç elaborat amb pa xopat amb llet i canyella que després de passar-ho per ou batut es fregeix i empolvora amb sucre i canyella.

Bunyols de bacallà: La recepta dels bunyols de bacallà és com el parxís: a cada casa es juga amb unes normes diferents i tothom creu que les seves són les úniques legítimes i veritables. N'hi ha que hi posen patata, que no hi posen llet, que els fan amb cervesa, que els fan amb clares muntades perquè s'inflin més... Feu-los com els fan a casa vostra i mantingueu viva la diversitat!

Bunyols de Quaresma: Els bunyols de Quaresma són dolços fets a partir d’una base de farina que es fregeix en oli i després s’ensucra. També són anomenats bunyols de vent, perquè tenen una massa especialment flonja, com si fossin buits per dins.

Sopa de congre: El congre sec era consumit sobretot a les terres d’interior.

Tot i que el congre sec és citat ja en el ‘Llibre de Sent Soví’ i en el ‘Llibre del Coch’’ (1520) del Mestre Robert, actualment és un plat en perill d’extinció. A la recepta que tenim de la Segarra s’hi posa, a més del congre, espinacs, patata, ceba, mongeta blanca cuita, arròs, aigua, oli i sal.

Xai de Pasqua: Es tracta d’un plat clàssic de la Mediterrània. El consum de xai o corder a la primavera està relacionat a la tradició religiosa i la qualitat de la seva carn, perquè durant aquests mesos és més melosa i suau.

Al Costumari Català, Joan Amades explica que antigament per Pasqua ja hi havia el costum de menjar anyell. Aquest animal està estretament vinculat a les religions, que a moltes cultures se sacrifica en honor a les seves divinitats.

Mona de Pasqua: Una de les tradicions més arrelades i delicioses de Catalunya. És un dolç típic que s’elabora i es consumeix especialment durant la celebració de Pasqua. Aquestes postres que poden variar de forma, mida i decoració. Sembla que té arrels paganes quan s’associava a rituals de fertilitat i celebracions primaverals. Amb l’arribada del cristianisme, aquesta tradició es va adaptar per commemorar la Pasqua.

A l’edat mitjana, la Mona va adquirir un significat més religiós, convertint-se en un regal que els padrins feien als fillols el Diumenge de Pasqua. Aquesta pràctica simbolitzava la renovació i la joia de la resurrecció.