Els molins d'Ivorra

Al llarg del torrent d’Ivorra es troben tot un seguit de molins que formen una llarga cadena on un molí aprofitava l’aigua del desguàs de l’altre. En comarques secaneres com la Segarra, era freqüent aprofitar l’aigua de torrents i rierols, però el cas més paradigmàtic d’aquest aprofitament és la xarxa construïda a Ivorra. En poc més d’un quilòmetre, s’hi conserva l’estructura de sis molins i es té notícia d’un setè, el molí Xic, avui completament desaparegut. 

Conegut ja en època romana, el molí hidràulic fariner troba la seva expansió arreu d’Europa a partir de l’alta edat mitjana, constituint un fet de gran transcendència per a l’economia de les petites comunitats pageses perquè va facilitar l’augment de la producció i va substituir el treball manual pel treball mecànic. Des de la seva implantació al continent europeu, el mecanisme dels molins fariners hidràulics va perdurar gairebé inalterable fins a l’arribada de l’electricitat.

El més antic dels molins de la ribera del torrent d’Ivorra data del segle XIII. La resta s’haurien construït entre els segles XIV i XV. Aquests molins són: el del Segués (molí de Dalt o molí Nou), el del Paredador (o molí Blanc), el molí Gros (o de la Gual), el del Vinyes, el molí Xic (o molí Xic del Vinyes), el molí del Nuix i el molí del Tarruella.

El Molí del Segués va obtenir llicència i establiment d’aigua el 10 d’agost de 1589. Fou concedit el dit establiment a cens d’una gallina cada any per Nadal. Les aigües arribaven a la bassa canalitzades des de les fonts de Santa Maria.

Del Molí del Paredador en destaca la sala de moles que conserva la volta primitiva apuntada i feta a base de carreus regulars. Aquest molí s’havia construït a primers del segle XIV.

El Molí Gros, també conegut com a molí de la Gual o molí de la castlania, avui cobert per la vegetació, és, per les seves característiques arquitectòniques, estat de conservació i origen el més interessant de tots els molins d’Ivorra i un dels més destacats de la comarca.

Aquest molí el tenia en feu el castlà, per tant els Ivorra, per donació feta pel comte d’Urgell l’any 1150. Va deixar de funcionar a finals del segle XIX quan Antoni de Nuix i d’Espona impulsà la construcció d’una fàbrica de farina.

Molí del Vinyes, l’origen medieval d’aquest molí queda demostrat per una anotació en un llibre de comptes on s’esmenta amb data de 1376.

Tant aquest molí com el desaparegut molí Xic del Vinyes es trobaven entremig dels que pertanyien a la família Nuix cosa que va provocar més d’una disputa.

En el molí Xic del Vinyes s’hi molia una farina més gruixuda amb destinació al consum animal, mentre que al molí del Vinyes s’hi molia farina de més qualitat destinada al consum humà.

El Molí del Nuix, va deixar de funcionar en construir-se la fàbrica de farina que posteriorment es va convertir en fàbrica de ciment i guix. Al seu costat hi havia un molí d’oli que va funcionar fins els anys 30 del segle passat.

Molí del Tarruella posava fi a una veritable xarxa de molins hidràulics fariners.

Font: Inventari del Patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum III, Ivorra

Fotos: Mariajosep Jové Tarruell