A partir del segle X a tota Europa hi hagué una gran devoció cap a Sant Jaume, reforçada amb un dels camins de peregrinació més famosos del món: el camí de Sant Jaume, que a través de tres itineraris diferents conduïa els pelegrins des d’Europa fins a Santiago de Compostela, passant per diferents regnes de la Península. A Catalunya aquest Sant també despertà força advocacions; a la Segarra en trobem vàries esglésies que el tenen com a patró.
Sant Jaume de Ferran, municipi d'Estaràs
L’església de Sant Jaume de
Ferran està situada dins el nucli urbà. De l’estructura original del temple ens
ha quedat ben poca cosa degut a les diferents reformes que ha patit al llarg
del temps. Degué ser construïda entre els segles XI-XII; d’època original ens
queden algunes parets, la coberta i ,possiblement, part del campanar.
Entre els segles XVIII i el XIX, s’hi
dugueren a terme importants reformes. El poble tingué un fort increment
demogràfic i per tant la necessitat d’aixoplugar més gent dins el temple.
Exteriorment està molt
reconstruïda, i per sobre el temple hi ha dependències pertanyents a l’antiga
casa del rector.
Ferran
Sant Jaume de la Móra, municipi de Granyanella
A l’entrada del poble, al costat
de l’antic fossar, hi ha l’església de sant Jaume de la Móra. L’indret on és l’església
apareix documentat des del 1120.
A la façana principal hi ha la
porta d’accés amb arc de mig punt adovellat i decorada amb una arquivolta,
damunt de la qual hi trobem un ull de bou i un campanar de cadireta de tres
ulls.
La Móra
Sant Jaume de Palouet, municipi de Massoteres
És una església d’origen medieval
que ha sofert diferents restauracions des de l’època moderna fins a l’actualitat.
Originalment va ser construïda a l’exterior de la vila closa, tot i que ara ens
aparegui perfectament integrada a la plaça.
La façana va ser refeta entre els
segles XVI i XVII, està culminada per un petit campanaret d’espadanya i damunt
la porta d’entrada un petit edicle conté una imatge moderna de sant Jaume.
L’interior és d’una sola nau.
Palouet
Sant Jaume de El Canós, municipi de Plans de Sió
El Canós va ser una vila closa i
a la part alta hi ha una placeta entre cases de tipus senyorial, on s’entra per
un carreró cobert, mentre que la part de la ribera es formada per construccions
més modernes.
L’església parroquial de Sant Jaume del Canós, té una portalada
de grans dovelles; d’origen romànic, el conjunt de la construcció és del segle
XVII i el campanar, del XIX.
El Canós
Sant Jaume de Montpalau, municipi de Ribera d’Ondara
L’església de Sant Jaume de
Montpalau està documentada des del segle XI però l’edifici actual és força més
tardà, probablement del segle XIV, amb moltes modificacions posteriors.
Està situada en una plaça, fora
del que va ser el recinte emmurallat. És
un temple d’una única nau, amb una capella barroca que flanqueja la port i un
potent campanar de torre, octogonal.
A l’interior hi ha un sarcòfag del
segle XIV amb una figura jacent que mostra l’escut dels Calders.
Montpalau
Sant Jaume de Timor, municipi de Ribera d’Ondara
De l’antic poblat de Timor només
en queda el casal transformat de l’antic castell i les ruïnes de l’església de
Sant Jaume.
Esmentada al segle XI, l’obra que
tenim actualment, gairebé esfondrada, està datada pels experts al segle XII. Era
un edifici de una única nau, coberta amb volta de canó apuntat, capçada amb un
absis semicircular.
Encara hi ha dempeus un brancal
del campanar d’espadanya.
Al costat de l’església hi havia
el cementiri.
Timor
Sant Jaume de la Manresana, municipi de Sant Ramon
Aquesta església va ser la
parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat el 1066. L’edifici
actual, però, data de l’any 17442, tal com indica una placa de pedra damunt de
la porta d’accés al temple.
Adossat a la dreta de la façana
principal, hi ha situat el campanar de torre de base quadrangular.
La Manresana
Església de Sant Jaume de Portell, municipi de Sant Ramon
A la part alta del nucli de
Portell hi ha l’església de Sant Jaume, abans dedicada a Sant Cugat. El culte a
Sant Jaume es va implantar en certs casos
damunt de Sant Cugat.
Es tractava d’una església
romànica, d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un
absis semicircular, però molt reformada posteriorment. A la porta d’entrada,
d’estil neoclàssic, hi figura la data de la reforma de l’antiga església, el
1883.
Els murs de les façanes de
l’església estan formats per filades de carreus posats en horitzontal alternats
amb carreus posats en vertical, són els anomenats carreus segarrencs, ja que és
un tipus de construcció molt utilitzat a la comarca.
Al segle XIX, es va afegir una
segona nau a l’església, una sagristia i un campanar de torre que engloba un
antic campanar d’espadanya.
A la part superior de la portada
hi ha la imatge de l’apòstol Sant Jaume situada dins una fornícula.
Portell
Sant Jaume de Pallerols, municipi de Talavera
L’església parroquial de Sant
Jaume de Pallerols és situada en una plaça al defora del primitiu clos de
Pallerols. L’església és romànica amb un bon afegit gòtic i un gran campanar
d’espadanya.
Està documentada l’any 1093 i
segurament va ser construïda poc abans d’aquesta data. En origen era un temple
de nau única i amb el temps s’hi va afegir la segona nau al lloc on podria
haver-hi hagut un atri. La nau romànica, amb volta de canó, és capçada amb un
absis semicircular. A la façana nord hi
ha un gran portal tapiat, probablement coetani a l’ampliació del temple, a
cavall dels segles XIV i XV.
Al costat de l’església, on ara
hi ha el jardí, hi havia l’antic cementiri, on podem observar dues esteles
funeràries.
Anualment s’hi celebra una
trobada de pelegrins del camí de Sant Jaume.
Pallerols
Sant Jaume de Bellveí, municipi de Torrefeta i Florejacs
L’església de Bellveí té per
patró a Sant Jaume, i encara que originàriament degué construir-se una petita
esglesiola romànica, al segle XVII aquesta va ser substituïda per l’actual
barroca, amb planta basilical d’una sola nau i capelles laterals. A l’interior,
cal destacar tant la pica beneitera com la baptismal.
La façana d’ingrés és d’un barroc molt
classicista.
Les característiques d’aquesta
església són les pròpies de les noves tendències que van arribar a Catalunya
entre finals del segle XVI i mitjans del XVII a través d’algunes ordres
religioses.
La notícia més antiga sobre
l’església de Bellveí data del 15 de setembre de 1098 en l’acta de consagració
de l’església de Santa Maria de Guissona.
Bellveí
Sant Jaume de Granollers, municipi de Torrefeta i Florejcas
Sant Jaume de Granollers data
dels segles XIII-XIV, però va ser reformada durant els segles XVIII i XIX.
No hi ha massa notícies sobre
aquesta església, ni els seus orígens ni cap altre detall sobre la seva evolució.
tan sols s’ha localitzat la visita pastoral del bisbe d’Urgell del 1758, on
consta que depenia de Sanaüja.
El 1995 es feren obres de millora
que posaren al descobert els cinc arcs apuntats i la volta de llosa, que fins
llavors estaven tapats per la guixeria. A primers d’aquest segle XXI s’han fet
més obres de millora i manteniment.
Granollers
Capella de Sant Jaume de la masia Xuriguera, municipi de Biosca.
En aquesta gran masia amb traços
de fortalesa dels segles XVI-XVIII, hi ha una capella dedicada a Sant Jaume.
En el seu interior es troba una
talla de fusta amb la imatge de l'apòstol.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada