Els solsticis sempre han estat moments molt especials per l’energia i la màgia que emanen. Grecs, romans, celtes, asteques, inques, berbers, cristians... són nombroses les civilitzacions que han brindat tribut a la nit més curta de l’any. Molts són els components d’aquesta festa ancestral que la Segarra també ha fet seva i que et proposem viure-la amb els cinc sentits.
Gust: El culte al sol
La coca de Sant Joan és una de
les coques més populars arreu de Catalunya. A la Segarra, la podem trobar farcida de massapà, cabell
d’àngel, crema o nata; amb pinyons, fruita confitada o llardons. S’acostuma a
menjar la nit de Sant Joan, en el transcurs de la revetlla, amb vins dolços o
rancis.
Aquesta coca deriva del tortell
amb ous que es menjava antigament. Un dolç de forma rodona, que era una
reminiscència clara del culte al sol.
Olfacte: Història d’una aroma
Un món sense aromes seria un món
trist, per això a la Segarra tenim un licor de nom expressiu i d’olor i gust
agradable i penetrant. Les “Aromes de la Segarra” són una beguda alcohòlica de
contingut equitatiu de sucre i esperit de vi, aconseguida de la farigola i
herbes aromàtiques, macerades a sol i serena durant quaranta dies i quaranta
nits i, com mana la tradició, collides la nit de Sant Joan.
És una beguda aromàtica,
saborosa, digestiva i estimulant que es beu freda com aperitiu o bé a
temperatura natural després de les menjades. També a mitja tarda com a passatemps,
fent petar la xerrada.
"Aromes de la Segarra”, és un licor amb història i amb histories, que ha viatjat als cinc continents
duent les aromes i el nom d’una comarca de terra eixuta i dura de pelar però
entranyable a més dar.
Tacte: Ritus de foc
El foc i les fogueres són símbol
de purificació. Això explica la crema, la nit de Sant Joan, de diversos elements de la
llar (les fogueres d'andròmines) o dels vessants i camps (les baixades de
falles i les rodes de foc).
Les fogueres són objecte de tota
mena de rituals: qui giravolta o salta set focs es casa abans d'un any; qui
salta el foc s’assegura salut per tot l’any, i qui camina descalç damunt les
brases o sobre les cendres calentes, s’enforteix i prevé de malures... El foc
de Sant Joan és sagrat.
És creença comuna que les flames
allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o
que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més
intensament i en més nombre.
Oïda: Llegendes a cau d’orella
És òbvia la riquesa llegendària
de la Segarra. Només t'has de deixar impregnar de la seva màgia durant aquests
dies tan propicis i obrir les portes del conscient i del subconscient i gaudir
dels nostres mites.
L’orografia de la comarca i el
fet que la Segarra ha
tingut una llarga i intensa història ha propiciat el naixement de mites i
llegendes. La creença popular diu que si la nit de Sant Joan vas a Sant Miquel
de Tudela vestit amb una camisa blanca i una canya verda se t’apareixerà una
serp. Aquesta serp és una dama encantada que tornarà a ser humana si aquella
nit goses besar-la.
Si la nit de Sant Joan passes prop
dels pallers de pedra de l’Aranyó, sentiràs els gemecs de l’amo dels pallers
que es lamenta del seu egoisme. I si contes les pedres del munt que hi ha al
costat dels pallers tres vegades seguides sense equivocar-te l’endemà canviaràs
de sexe.
Vista: A l’altre extrem de la nit, Venus.
Ha arribat l’estiu i dóna gust
observar el cel nocturn. El triangle d’estiu, format pels estels principals d’Aquila (Altair),
de Cygnus (Deneb), i de Lyra (Vega), ens espera. Tanmateix la nit arriba tard i cal esperar
per començar a veure estels de debò.
Si pots mirar a través d’un telescopi,
aquest mes podràs gaudir de Saturn que serà present una hora després de la
posta de sol.
Si ets matiner o vas a dormir tard,
podràs admirar el planeta Venus cap a l’est, poc abans de la sortida del sol.
Fotos: @RiberaOndara @DiablesCarranques @EM @MariajosepJové
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina