La presència femenina als castells

El món dels castells sembla un món masculí; la seva aparença ens suggereix una societat militar dirigida per homes on el paper de les dones era molt reduït. Certament no va ser així. Els castells no eren només espais militars, sinó també el domicili d'una família noble, la seu del poder feudal i el centre d'una hisenda agropecuària. Les dones tenien un paper destacat en les funcions diverses que es desenvolupen en els castells. Podien ostentar la titularitat del castell i, sovint, desenvolupaven el paper d’administradores de les terres i les rendes. En temps de pau feien del recinte una llar més o menys confortable en la que es consolidava el llinatge. En temps de guerra, tant homes com dones, havien d'estar preparats per defensar-lo.

Calia que la senyora estigués preparada per fer-se càrrec del castell i fer front a la seva custòdia en qualsevol circumstància. Quan el senyor estava absent a causa de les guerres, els quefers polítics, les caceres i altres activitats que el mantenien lluny, és a dir, molt sovint, ella administrava, governava i custodiava el castell i el seu territori. També podia ser que hagués rebut directament el castell en nom propi. 

Els castells podien passar a mans femenines per diverses raons: per herència paterna o materna, com a dot marital, com usdefruit d'una vídua, per donació directa d'un senyor eminent o per haver contribuït a la seva "edificació". A la Segarra trobem exemples de dones propietàries de castells rebuts per diferents motius. 

Granyena de Segarra. Foto: Enciclopedia Catalana

Un exemple interessant ens l'ofereix Ramon d'Anglesola, qui lliurava a la seva neboda Ferrera, filla d'Ermessenda de la Guàrdia, el castell de Granyena (Segarra) amb els seus termes i pertinences, que ell havia rebut com a herència materna i paterna; la destinatària era una jove casadora, per la qual cosa s'estableix que si morís soltera, o sense fills, el castell passaria a la seva germana menor. Això succeïa en uns moments, l'any 1171, en què la violència feudal i l'herència en mans dels homes s'anava generalitzant. 

Castell de les Sitges. Foto: Femturisme

El domini sobre alguns castells podia arribar a mans femenines per part del marit com a dot marital, vigent fins a inicis del segle XII, o com a donació esponsalícia. Blanca rebia del seu marit Ramon Alemany, com esponsalici, els castells de Florejacs i les Sitges (Segarra). Ramon en el seu testament, escrit en el 1304, confirmava aquesta donació i disposava que els castells, després de la mort de la seva vídua, passessin com herència a la filla de tots dos Sibil·la.

Castell de Florejacs. Foto: Antoni Gallart

Una dona podia rebre un castell o torre per haver contribuït a la seva edificació. Aquesta circumstància es donava en terres de frontera i en moments de repoblació i consolidació del territori acabat d'incorporar, o per la recuperació de fortaleses abandonades a la frontera amb els musulmans, moments en què eren necessàries totes les mans per treballar i totes les ments per pensar. És el cas de Guinedilda que va rebre Cervera de mans de la comtessa Ermessenda, l'any 1026.

Cervera. Foto: Escapada rural

Sobre la possessió d'armes per part de les dones, veiem en la documentació urbana medieval que les disposicions sobre possessió d'armes no contemplen mai a les dones. De fet, podem deduir que no era costum que elles fossin armades. De totes maneres pel que fa a les dones de la noblesa no sembla tan clar que elles no disposessin d'armes i no les usessin.

Tenim notícies sobre dones propietàries d'armes. En el testament conjunt del matrimoni format per Ramon Gelabert i Bonadona, senyors de Torà (Segarra) s'estableix que el cònjuge que sobrevisqui a l'altre rebrà la tercera part dels béns mobles, menys el cavall i les armes que han de quedar íntegrament al castell en mans del que sobrevisqui, que governarà el feu.

Torà. Foto: Ajuntament de Torà

Font: La presencia femenina en los castillos a la luz de la documentación catalana medieval. T. Vinyoles Vidal