Quatre mostres del barroc a la Segarra

L'arquitectura barroca es caracteritza per una decoració abundant i exuberant, tant exterior com interior. Els escenaris principals on es va desenvolupar l'art barroc van ser les esglésies, com avantsalta del cel, els palaus, com a reflex del poder reial i espais urbanístics com jardins, escalinates i fonts.

En el món de les arts dels segles XVII i XVIII, l'estil barroc es pot definir com un instrument eficaç per propagar el missatge de l'absolutisme monàrquic i dels ideals de l'església catòlica sorgits del Concili de Trento. A Catalunya, aquest llenguatge estilístic s'emmarca entre la Guerra dels Segadors i la Guerra del Francès.

La Universitat de Cervera

Joan Ferrer Fotografia

Cervera, a la Segarra, va ser un dels epicentres del lleguatge barroc, tan ric en contrastos. Amb l'embransida econòmica catalana a la fi del segle XVII la ciutat es va acomodar al nou règim (la Nova Planta) acollint la instauració dels estudis universitaris catalans en un dels edificis més rellevants de l'arquitectura civil d'aquell període. Tot i les dificultats i els episodis de dissidència contra el nou règim borbònic, la capacitat productiva i comercial i l'empenta de les transformacions demogràfiques, agràries i mercantils van afavorir la puixança d'una societat que va promoure l'encàrrec artístic i arquitectònic.

La Universitat de Cervera és una de les obres més importants de l’arquitectura del s. XVIII a Catalunya. Amb el decret de 14 d’octubre de 1717 Felip V va ordenar erigir la Universitat de Cervera, l’obra va començar el 1718.

La planta de la Universitat s’organitza entorn de dos patis quadrats i un allargassat amb porxo continu. La zona més noble és el tram central, on hi ha la capella i la biblioteca.

Al primer pis s’allotja el Paranimf, en forma de capella de tres naus sostingudes per pilars i cúpula hemisfèrica, presidida per un magnífic retaule d’alabastre obra de Jaume Padró.

Exposició virtual Artesans del Barroc

Pintures de l´església parroquial de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat

larutadelbarroc 



 L’església de Vergós  Guerrejat fou   inaugurada l’any 1720   i és d’estil barroc però  amb influències  classicistes. A   l’interior  de l’església  es troben dos  magnífics retaules marcats també per aquest barroquisme classicista.

L’originalitat d’aquests dos retaules, situats a l’altar major i a la primera capella que trobem a mà dreta entrant a l’interior del temple, és que no són escultòrics sinó pintats a la paret fent l’efecte il·lusori, molt propi del barroc, de trobar-nos davant un espai tridimensional.

Santurari de Santa Maria d'Ivorra

El santuari és una massissa construcció de planta rectangular que alberga una espaiosa església i l'hospederia. Es troba situat en l'indret on es trobava emplaçada l'antiga església romànica on es produí el miracle conegut popularment com el “Sant Dubte”. Es tracta d'una construcció del segle XVII, fruit de la segona eclosió que visqué el santuari pel que fa a peregrins i el culte a les relíquies del Sant Dubte.

A l'interior, l’església constitueix un espai ampli i diàfan, de gran austeritat cromàtica i on destaca l'escultura d’un Crist de ferro, contemporani, dissenyat per Agnès Pla i esculpit per Jaume González tots dos de Guissona.

Sant Ramon

Rosa Mas Fustà

L’església del santuari de Sant Ramon és un magnífic edifici barroc acabat un segle més tard d’iniciar-se’n la construcció amb línies neoclàssiques. 

El retaule de l’altar major és una peça de grans dimensions, d’estil barroc amb les imatges de Sant Ramon i altres sants. Aquest retaule, del s XVIII, va ser comprat l’any 1947, ja que l’original va ser destruït durant la guerra del 1936.

La porta de l’església és la part més noble de l’edifici. Destaquen en el cos inferior quatre columnes salomòniques. En el centre de la porta hi ha l’escut de l’ordre de la Mercè i la data 1722. Més amunt, dues columnes salomòniques emmarquen la figura de sant Ramon.

Santa Maria de Guissona

Consell Comarcal de la Segarra


L'esglèsia de Santa Maria de Guissona, malgrat ser una obra del darrer quart del segle XVIII en què dominaven les tendències neoclàssiques, és d'estil barroc

El temple reflecteix la influència dels dos edificis lleidatans més importants del segle XVIII: la Universitat de Cervera i la Seu Nova de Lleida. La façana té un caire barroc en la seva estructura a manera de retaule, que recorda la de la Universitat de Cervera.

La capella més rellevant de les existents a l'interior del temple i que té a més, el valor afegit de ser anterior a l'església del segle XVIII, és la capella de la Mare de Déu del Claustre, patrona de Guissona. El retaule de la Verge del Claustre és una peça barroca de grans dimensions i sumptuositat al servei de la imatge de la patrona de la vila.



 

Comentaris