Història i tradició del caganer del Pessebre

 

El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la imatgeria popular nadalenca catalana. La inserció d’aquesta desinhibida i controvertida figura al pessebre és un contrapunt que humanitza la representació del misteri de Nadal i fa d’aquesta representació casolana una meravellosa síntesi que harmonitza el seu missatge transcendent i sobrenatural amb la realitat material i els condicionaments biològics del nostre organisme. Figura que anualment és objecte duna continua i creativa reinterpretació dels artesans figuristes el caganer és un dels elements que personalitzen i donen identitat al nostre imaginari nadalenc enmig de la profusa invasió d’iconografia de tradició anglosaxona que ens envolta en aquestes dates.

denadal.cat 

El pessebre és la representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es feia a les parròquies i els convents seguint l’exemple de sant Francesc d’Assís que va bastir un pessebre vivent la nit de Nadal de 1223. De mica en mica es va anar introduint a les cases particulars. Van ser les llars aristocràtiques del segle XVIII, les primeres a construir grans pessebres monumentals que visitat un públic nombrós. Després el costum es va estendre al poble. La gran popularització fa que avui encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular. La bugadera, el rabadà. La dona de les tites, els Reis d’Orient, el caganer u uns quants personatges més, com també l’aviram, les cases de suro i el riu de paper argentat, posar damunt uns bocinets de molsa i suro, ens porten en un racó del menjador la il·lusió d’un món feliç i un tros de natura a casa.

La versió més coneguda del caganer és la que trobem formant part dels nostres pessebres casolans, col·locat sota  un pont, rere un paller o en un altre indret ocult, perquè seria una manca de respecte que la figura se situés en un lloc del paisatge pessebrístic que fos visible des de la cova del naixement o pels que van a adorar Jesús.

El caganer no apareix d’una manera exclusiva als pessebres, sinó que també és present en més espais de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII, i XVIII, època de preponderància dels gremis, el trobem com a motiu a les anomenades “rajoles dels oficis”. Hi ha també romanços del segle XIX, en català i castellà, que glossen el personatge del caganer i les accions biològiques que escenifica. És possible que la incorporació del caganer al pessebre tingués lloc durant el període del barroc, final del segle XVII inici del XVIII, un moviment que es caracteritzava per l’extremat realisme que va abocar, sobretot, a les natures mortes i a les escenes costumistes, totes molt relacionades amb la descripció de la vida del poble. És aleshores quan les condicions de feina i les escenes casolanes i a l’aire lliure es van tenir en compte com a temàtica artística. D’aquesta manera es dignificaven aspectes de la realitat quotidiana que fins aquell moment s’havien menystingut. Amb l’impuls del barroc i l’acostament costumista a la realitat, el caganer pren tot els seu significat cru irònic i escatològic alhora, conseqüent amb la condició humana i amb les servituds de la seva naturalesa. Es tracta d’una figura molt adequada i identificada del tot amb el medi rural d’on procedia.

La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret al llavi o una pipa. Algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert. Quant a la variant femenina, fins fa pocs anys no s’ha fet models de caganeres.

Cada any, els ninotaires pessebristes, com a novetat o en ocasió d’un esdeveniment d’actualitat... creen models insòlits i especials. A semblança dels gegants, també hi ha figuretes de caganers pròpies i al·legòriques en pobles i viles. Com per exemple els caganers d’Anglès, de Bagà de Centelles, de Ripoll...La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina. Sol portar un cigarret al llavi o una pipa. Algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert. 

Quant a la variant femenina, fins fa pocs anys no s’ha fet models de caganeres.

A semblança dels gegants, també hi ha figuretes de caganers pròpies i al·legòriques en pobles i viles. Com per exemple els caganers d’Anglès, de Bagà de Centelles, de Ripoll...

Malgrat que Catalunya i alguns indrets del País Valencià és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és una figura exclusiva del nostre territori. Se’n troben també als pessebres de Múrcia, Nàpols i Portugal.

Font: amicsdelcaganer.cat