Festa del Brut i la Bruta

QUÈ ÉS LA FESTA DEL BRUT I LA BRUTA?
LA LLORDERA

Segons la diversa documentació sobre la història de Torà, el 1750 ja se celebrava la festa de “La Llordera”, dansa possiblement d’origen pagà i que va adquirir connotacions religioses en celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder). 

Aquesta dansa es desenvolupava de la següent manera:

El Bonic i la Bonica, dos donzells de Torà, passaven pels carrers i places de la vila a dansar al so d’un violí, diferents tonades: la dansa del Roser o la dansa dels Emprius. Caminaven plegats i molt seriosos, i quan arribaven al mig del carrer o plaça, el violí començava  a tocar les primeres notes del ball pla. Els balladors iniciaven el contrapunt o dansa, que seguien amb gran esment, de la manera més exacta possible.

Els dos donzells formaven part cabdal de La Llordera, i es guanyaven les mirades dels espectadors, sobretot de les dones intrigades per conèixer el donzell (Bonica), examinar el seu vestit, les seves joies, i assabentar-se de qui l’havia engiponat i guarnit tan bé.

Rere del Bonic i la Bonica, els seguien altres dos donzells coneguts com el Brut i la Bruta. Aquests corrien i saltaven pels carrers com dos mals esperits, i si ballaven la dansa, ho feien només a tall de mofa i  empaitaven la quitxalla que anava a inquietar-los. 

Mentre el Bonic i la Bonica, i el Brut i la Bruta seguien la ruta per tota la vila, quatre joves vestits de festa, passaven de dos en dos, a cada banda del carrer, a demanar almoina a la porta de cada casa per la Llordera. Les mestresses solien donar ous, botifarres, peus de porc i d’altres gormanderies per l’estil. La casa que, sense motiu, no donava res era assenyalada amb una creu de cendra al llindar de la porta. 

La col·lecta es portava a un altre jove anomenat “la lloca”, que anava  assegut damunt d’un matxo carregat amb dues portadores, on col·locava amb gran atenció tot el que s’havia recollit. A la nit, enmig 

de gatzara i tabola, es cruspien la minestra recollida. Era el berenar “gras” de dijous llarder. Aquest se celebrava abans d’arribar a la Quaresma, amb la intenció d’exterioritzar les ganes que tenien els joves de Torà de sortir pels carrers a alegrar els veïns uns quants dies abans que arribés el temps de penitència i recolliments, per una banda, i per l’altra, el temps de dejunis i abstinències.

Aquesta dansa va quedar paralitzada a l’esclatar la guerra civil espanyola l’any 1936 i no va ser recuperada fins la dècada de 1990. 

El Bonic i la Bonica 
ballant el ball pla 

COM ES RECUPERA LA FESTA?

L’any 1990 un grup de joves toranesos, va aconseguir recuperar definitivament la festa. Una de les primeres decisions va ser el canvi de data, de dijous llarder al cap de setmana anterior al carnaval, donant així el tret de sortida als carnavals. També es va canviar el nom de Festa de la Llordera a la Festa del Brut i la Bruta utilitzant només el nom de Festa de la Llordera com a afegitó. 

L'any 1991 es van recuperar els cinc personatges (Bonic, Bonica, Brut, Bruta i la Lloca) representats per nois i noies de Torà, a diferència d'abans que només era representat per nois. 

 

Ara, les comparses no recullen viandes porta per porta. El Bonic i la Bonica ballen a les places del poble, i el Brut i la Bruta es mofen del seu ball. La Lloca és un element simbòlic que segueix la comitiva dalt del ruc però sense la funció de guardar el menjar recol·lectat. Els segueixen els joves vestits de festa. 

A partir del 1994 s’introduïren a més els gegants de mans lliures a la festa, amb la creació del Brut, la Bruta (1995), el Bonic (1996), la Bonica (1997), el Brau Constantí (1998) com a símbol del poble, el Sargentet (2002), el Brutet (2012) i la Bruteta (2017)

El Brau Constantí

ELS ELEMENTS

- EL BRUT I LA BRUTA

El Brut era un jove vestit de calderer, brut de cara, mans i roba; carregat de paelles, perols vells i bonyeguts. La Bruta, també era un noi vestit de dona, anava brut i amb roba espellingada, i portava una 

caputxa arnada lligada al cap i amb una filosa de cànem a les mans. Des que es va recuperar la festa, els personatges els representen tant nois com noies. 

El Brut i la Bruta

- EL BONIC I LA BONICA

El Bonic i la Bonica eren dos nois. El Bonic anava vestit com un senyor, amb la millor roba i barret de copa. La Bonica, era un home que vestia de donzella, portava un gipó, un faldellí de seda i una mantellina blanca de punt. A més, anava enjoiada. 

Des de la seva recuperació, la parella passà a estar formada per un noi i una noia. 

El Bonic i la Bonica

- LA LLOCA

La Lloca era un noi que anava muntat en un matxo ben engalanat que guardava en unes portadores tot allò que els joves recollien de les cases. Actualment, ja no té la funció de guardar el menjar sinó que ha 

passat a ser un element figuratiu de la Festa. 

Ara, la Lloca és interpretada per una noia vestida de catalana muntada sobre una mula o cavall guarnit de festa.

La Lloca

-ELS GEGANTS

Entre els anys 1994 i 1997 es crearen 4 gegants: el Brut (1994) i la Bruta (1995), i el Bonic (1996) i la Bonica (1997), tots ells a  imatge i semblança de vilatans de Torà. Posteriorment, s’afegiren 2 nous gegants: el Brau Constantí (1998), com a símbol del poble de Torà, i el Sargentet (2002), en honor a un dels impulsors en la recuperació de la Festa i 2 gegantons el Brutet  (2012) i la Bruteta (2017). 

Gegants