Una manera de menjar i de viure

 

Fa deu anys, el 2013, la UNESCO va considerar la dieta mediterrània patrimoni immaterial de la humanitat. Va ser la primera vegada a la història que s’incorporava un patrimoni cultural transnacional amb implicacions en l’àmbit de la salut, la manera de viure i l’economia.

La nominació arribava quan ja feia temps que des de diferents sectors de la societat es considerava aquesta dieta com altament saludable. Perquè la dieta mediterrània no és només què menjo, sinó com i amb qui menjo. Implica una part molt important de patrimoni cultural, de convivència i de país, entès, aquest últim, com a paisatge sostenible que conforma el nostre sector productiu primari.

Blanca Muntadas 

De fet, la UNESCO considera que la dieta mediterrània dóna un sentiment de comunitat, constitueix un tret d’identitat i crea espais d’intercanvi i diàleg, en ser transmesa de generació en generació en el si de les famílies.

Antic Forn Cervera 

La raó de ser de la nostra dieta (el diaeta llatí i el terme grec díaita signifiquen “una manera de viure”) va molt més enllà del simple fet d’alimentar-se. Els cultius, la pesca o la cria d’animals han implicat una manera de relacionar-se amb l’entorn natural on conviuen un conjunt d’experiències, rituals, tradicions i símbols relacionats amb el paisatge i que han configurat la nostra geografia. Els tradicionals mercats locals han representat un paper imprescindible com a proveïdors i, al mateix temps, com a espais de relació, culturals i d’intercanvi de coneixements. Al procés d’elaboració, a la cuina, les dones han tingut una funció fonamental en la transmissió de coneixements, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant el ritme de les estacions, observant les festes del calendari… I finalment, cal dir que menjar constitueix un dels actes principals de la nostra cultura. És un moment de comunicació, per establir i renovar lligams que configuren la identitat de la família, el grup o la comunitat. Un moment on prenen importància els valors de veïnatge i d’hospitalitat. Les celebracions, festivitats i altres esdeveniments on ens asseiem a menjar junts són elements de cohesió social entre persones d’edats, condicions i classes socials diferents. 

Em temo  que no som conscients que la pèrdua dels hàbits alimentaris tradicionals  implica, a més de l’augment de l’obesitat i d’altres problemes de salut, renunciar a totes aquelles expressions associades al paisatge, a l’agricultura sostenible, a les maneres de fer i viure, als mercats, a les celebracions al voltant del menjar i al respecte per l’acte de menjar en si.