Si les pedres parlessin. Segur que hem sentit i utilitzat aquesta expressió desenes de vegades. Doncs, les pedres ens parlen. Escolteu si no el que ens diu el sarcòfag dels Aguiló de Talavera. Ens parla de moda femenina, de vestimenta militar, d'un polifacètic escultor i, sobretot, ens parla de la Segarra.
En entrar a l’església parroquial
de Sant Salvador de Talavera hi trobem un sepulcre en forma d’arqueta amb tapa
de doble vessant amb dues figures jacents, un cavaller i una dama.
La figura masculina reposa el cap sobre un coixí i als peus hi té un gos, un llebrer amb un collar de cascavells. Va vestit de militar, duu arnès, conformat per sabatons de llaunes, esperons, gamberes, i cota i jaqués superior. S’acompanya de les armes habituals en els cavallers, espasa i daga. A l’armadura, en el pit, hi ha una àliga, símbol heràldic dels Aguiló cosa que fa pensar que es tracta de Pere d’Aguiló, senyor de Talavera i castlà de Tàrrega.
 |
| Foto del blog "Imatges de Pedra i Silenci" |
La figura de la dama està esculpida amb la mateixa posició que el cavaller: braços entrecreuats sobre el tors, també estirada sobre un coixí i un gosset als peus. La cobreix una túnica, sobre la qual hi ha un mantell. Destaquen la bellesa i el detall del pentinat de la figura femenina. Porta el cabell recollit amb una lligadura típica del Tres-cents, i unes celles molt fines i perfilades.
Foto del blog "Imatges de Pedra i Silenci"
Els tres escuts que hi ha en el frontal de l’arqueta reprodueixen els seus emblemes. A banda i banda, l’escut dels Aguiló i, a la part central, el dels So, possible llinatge de la dama. Alguns estudiosos, com Francesca Espanyol, refusen aquesta hipòtesi, en advertir que la simbologia de la campana que figura a l’escut del mig, va ser utilitzada com a “distintiu heràldic per diversos llinatges catalans” i que els So es desvincularen amb posterioritat a Talavera.
.jpg)
Foto: Àngela Llop
L'obra del sepulcre de Talavera
podríem situar-la entre 1341 i 1348 i s'atribueix a Guillem Seguer escultor,
arquitecte i pintor, documentat com a veí de Montblanc just aquests anys.
Seguer va dirigir les obres de la seu de Lleida a mitjan segle XIV. Hom diu que
figura femenina del monument de Talavera serveix de referència per a l'anàlisi
de l'estil del taller d'on sorgeixen els sepulcres dels Montcada a la Seu de
Lleida.
.jpg) |
| Foto: Àngela Llop |
Els aguiló
Les restes del castell d'Aguiló
estan situades sobre el turó que domina la vila, prop de Santa Coloma de Queralt.
Datat ja al segle XI, en van ser propietàries les famílies Gurb, Timor i
Cervelló. Els castlans del castell van donar origen, a mitjan segle XII, al
llinatge dels Aguiló, una branca dels Besora, una de les famílies importants de
la zona.
Els so
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà
(Llenguadoc). Una línia romangué al Donasà, d'on en van ser senyors fins al
1711. A una altra línia va pertànyer Estefania de So, casada amb Bernat d'Alió
i dels que descendien el So, senyors de Talavera i Pavia.
 |
| Foto: perspectiva de Talavera, Àrea de Turisme CCS |
L’església parroquial de Sant Salvador
Tot i que molt renovada, Sant
Salvador de Talavera, conserva elements de la primitiva església romànica. Al mur
sud, hi ha restes de la primitiva construcció d’origen medieval, on se’ns
presenta una porta paredada d'arc de mig amb un seguit d'arquivoltes en
degradació, motllurades i molt erosionades.
La façana principal ara és a
llevant on s'obre l'actual porta d'accés amb arc de mig punt rebaixat i una finestra allargassada també d'arc de mig
punt. Un campanar d'un ull, s'integra a la teulada de l'església, que se'ns
presenta a doble vessant.
Situada a la part alta del poble, fora del primitiu clos murallat, la parròquia de Talavera és esmentada per primera vegada a les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII.
Foto: Sant Salvador de Talavera, Àrea de Turisme CCS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada