El 9 de desembre de 1517, el picapedrer Pasqual de Gaintza, d'una vila biscaïna del mateix nom, reconeixia haver rebut la quantitat de quinze lliures i dotze sous pel treball d'obrar el cap d'una creu de pedra en el lloc d'Hostafrancs. No tenim cap més referència de qui era aquest picapedrer. Potser era germà, parent o simple convilatà de Joan de Gaintza, que entre 1509 i 1515 va realitzar la volta absidal gòtica de l'església de Sanaüja, també a la Segarra.
 |
| Creu de Terme d'Hostafrancs |
La creu, situada a la plaça Major
d'Hostafrancs, prop de l'església, mostra elements d'esperit gòtic, com el
pinacle sobre el qual s'alça la creu o els arcs conopials del capitell. Al
mateix capitell hi ha la representació de vuit sants de mig cos, amb els seus
atributs: sant Jaume el Major amb barret i bastó de pelegrí, sant Mateu amb un
rotlle manuscrit (en el seu paper d'evangelista), sant Pau amb l'espasa, un
altre sant indeterminat, sant Pere amb una clau, sant Andreu amb la creu en
aspa, sant Bartomeu amb el ganivet i sant Judes Tadeu amb la destral. Sota del
capitell trobem un interessant collarí amb decoració vegetal. A la creu en un
costat es representa la crucifixió de Jesucrist flanquejat per les figures dels
dos lladres, Dimes i Gestes. Uns àngels coronen la part superior; a l'altre
costat hi ha la Mare de Déu amb el Nen juntament amb els símbols dels quatre
evangelistes.
 |
| Albert Bastardes, 1917 |
La creu de terme o peiró és una
creu monumental, habitualment de pedra, que s’ubicava prop de l’entrada de
poblacions o monestirs o vora els camins.
Acostuma a estar decorada amb
temes de la Crucifixió o heràldics i s’alça sobre un pedestal o base poligonal
amb graons. De creus se’n poden trobar de diverses tipologies, però totes elles
estan plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’ha anat conservant als
pobles de generació en generació.
L’origen de les creus de terme és
incert. Se situaven al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o
acomiadar els vianants que passaven per la població en qüestió. Es té notícia
documental d’aquesta tradició a la primeria del segle XI.
De les més antigues que es poden
admirar actualment destaquen la Creu Verda de Montblanc (s. XII) o la de Sant
Guim de Freixenet (s. XII – XIII).
 |
| Hostafrancs des de la pleta de Concabella |
La creu d’Hostafrancs, és un bon punt per a moltes circumstàncies. On ens trobarem? A la Creu. D’on marxarem? De la Creu. On jugarem? A la Creu. On farem petar la xerrada? A la Creu.
Els hostafranquins es refereixen
a la seva Creu amb freqüència, també la contemplen i la protegeixen amb
assiduïtat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada